Resultats de la cerca
Es mostren 11897 resultats
dubte
Punt problemàtic, difícil d’aclarir.
zenit
Punt culminant d’una cosa.
opistocrani
Antropologia física
Punt craniomètric sagital situat en el punt més sortint de l’occipital cap enrere.
abscissa
Matemàtiques
Fent referència a un punt del pla, primera de les dues coordenades del punt.
nus
Punt de què depèn la solució d’una dificultat, punt principal d’un problema.
promotor
Biologia
Segment de l’ADN d’un operó situat entre el gen operador i el primer gen estructural, que constitueix el punt de reconeixement i de partença de l’ARN-polimerasa, a la qual indica sobre el cromosoma la situació de les seqüències a transcriure.
En els procariotes el promotor és adjacent al gen estructural, mentre que en els eucariotes, consta de dues parts —si més no— complementàries una, constituïda per set nucleòtids, fa pròpiament de senyal de reconeixement per a l’ARN-polimerasa, del punt per on ha de començar a copiar l’ARN missatger la segona es troba més separada del gen operador —possiblement entre els gens estructurals— i és constituïda per 72 nucleòtids i repetida dos cops El promotor és també el punt d’unió d’un tipus de proteïna receptora de l’AMP cíclic requerit per a la transcripció de certs…
vector tangent
Matemàtiques
Donada una corba qualsevol x=x(t), y= y(t), z=z(t), i un punt [x(t0), y(t0), z(t0)], vector paral·lel a [x’(t0), y’(t0), z’(t0)] i de mòdul unitat.
La recta que, passant pel punt x t 0 , y t 0 , z t 0 té per vector director el vector tangent, és anomenada recta tangent a la corba , amb la qual cosa hom generalitza la noció de recta tangent a una corba plana per al cas de les corbes guerxes
zígion
Antropologia física
Punt craniomètric lateral situat al punt més sortint de l’arc format per l’apòfisi de l’os temporal i el pòmul (punt somàtic).
principi d’immanència
Lingüística i sociolingüística
Segons la terminologia de Saussure, principi pel qual l’objecte de la llengua és ella mateixa, considerada des del punt de vista estructural i en la relació que hi ha entre els seus elements, originats de l’abstracció de la substància lingüística.
Hom el considera el punt de partença de la glossemàtica