Resultats de la cerca

Fundat oficialment l’any 2003, començà a jugar l’any 1975 amb el nom de Club Balonmano Sant Cugat El 1990 s’integrà com a secció de la Unió Esportiva Sant Cugat, de la qual se separà la temporada 2002-03 Aconseguí l’ascens a primera divisió estatal la temporada 1995-96, on jugà durant dues temporades Posteriorment retornà a la Lliga Catalana El 2006 entrà a formar part de l’Associació de Clubs Catalans d’Handbol Organitza el torneig Ciutat de Sant Cugat per a categoria sènior Disposa d’equips sènior masculí i femení, equips en categories inferiors i escola de base

Debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona l’any 1991, on restà dues temporades Posteriorment jugà en diversos equips de la divisió d’honor de tota la geografia espanyola com el Pozo Murcia o el Futbol Sala Martorell i retornà a la disciplina del FC Barcelona en dues etapes A la divisió de plata també jugà amb equips com el Manacor Futbol Sala o el Manresa Futbol Sala Aconseguí el subcampionat del món de clubs de Porto Alegre 1997 Un cop retirat, entrenà equips de futbol sala de categories infe-riors i equips de la Lliga japonesa

Lateral esquerre, el 2000 passà a l’equip filial del Futbol Club Barcelona, on alternà partits amb el primer equip, amb el qual debutà a primera divisió a l’octubre del 2001 La temporada 2003-04 fou cedit a l’Albacete, i retornà al club blaugrana la temporada següent, al final de la qual signà contracte amb el Mallorca, on jugà tres temporades 2005-08 Posteriorment fitxà pel Sevilla Fou campió de Lliga amb el Barça 2005 i de Copa amb el Sevilla 2010 Internacional juvenil, dues vegades amb la selecció absoluta, es proclamà campió de l’Eurocopa amb la selecció espanyola 2008

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, fou subcampiona d’Espanya d’aire comprimit 1996, 2000 i de tir esportiu de calibre 22 1998, 2002, i campiona de la Copa del Rei d’aire comprimit 2001 i de tir esportiu de calibre 22 2002 En aire comprimit, també fou subcampiona del Matx Ibèric 1999, 2000 i participà en dues Copes del Món 1998, 1999 Guanyà diversos títols catalans i, després d’un període d’inactivitat, retornà a la competició i guanyà el Campionat de Catalunya d’aire comprimit 2008, 2009, 2011 i de tir esportiu de calibre 22 2009-12

Membre del Club Natació Catalunya, guanyà quatre Lligues 1988, 1989, 1990, 1992 i quatre Copes del Rei 1987, 1988, 1990, 1992 En competicions europees de clubs es proclamà subcampió de la Copa d’Europa 1988 i la Recopa 1986 El 1992 guanyà la Recopa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció estatal jugà 50 partits i aconseguí la medalla d’argent als Jocs Mediterranis 1983 La temporada 2009-10 tornà al CN Catalunya com a entrenador del primer equip i aconseguí el Campionat de primera divisió, que retornà l’equip a la divisió d’honor

Ala conegut com Chacho , debutà a la divisió d’honor estatal amb l’equip Indústries García el 1993 Romangué tres temporades al club i posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell i al Futbol Club Barcelona El 2000 retornà a l’Indústries García, que al cap de poc prengué el nom de Marfil Santa Coloma on jugà la resta de la seva carrera, a excepció del seu pas pel Manresa Futbol Sala el 2004 Entrenà diversos equips catalans i formà part del cos tècnic d’alguns equips del Marfil Santa Coloma El 2012 creà una plataforma digital dirigida a entrenadors de futbol sala

Jugà com a migcampista a la UE Figueres 1963-65, el Badalona 1965-66, el Mataró 1966-67 i l’Europa 1967-68 El 1968 fitxà per l’Espanyol Tot i que fou cedit al Sant Andreu fins la temporada 1970-71, tornà a jugar amb l’Espanyol fins a la temporada 1973-74, al final de la qual fou traspassat a l’Hèrcules d’Alacant, i dos anys després retornà a la UE Figueres, amb la qual jugà fins la temporada 1976-77 Disputà 89 partits a primera divisió i fou internacional en categories juvenils

Defensa central, començà a l’Esport Club Granollers, passà al Centre d’Esports Sabadell, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34 i després jugà al Llevant 1934-35 i el València 1935-36 L’edició 1936-37 tornà al Granollers i un cop acabada la Guerra Civil continuà amb l’equip vallesà A la primavera del 1940 retornà al Barça i hi romangué fins la temporada 1940-41 Comptant les dues etapes, amb l’equip blaugrana disputà 79 partits, marcà un gol i guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Posteriorment, jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-43

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona