Resultats de la cerca
Es mostren 4121 resultats
Pere Antoni Jusama i Barceló
Literatura catalana
Glosador.
Sota el nom de Serral , es feu popular amb les seves gloses, sovint en forma de codolada, algunes de les quals divulgades a través de la impremta, de temes de la vida quotidiana, paràfrasis evangèliques com El fill pròdig i sàtires polítiques, com les dedicades a blasmar el caciquisme electoral
Els hereus del fortunyisme
Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i orientals pintades a l’oli…
Artur Llorens i Opisso
Periodisme
Periodista.
Net d’Alfred Opisso Reporter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà, fou collaborador de La Humanitat i, a la postguerra, redactor de Destino i collaborador de La Vanguardia signà sempre Arturo Llopis Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc
Alfred Neumann
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
En les seves novelles tracta de temes històrics, plantejats amb un gran domini de la psicologia moderna Els nazis cremaren les seves obres i hagué de fugir d’Alemanya És autor de Der Patriot 1927, Der Teufel ‘El diable’, 1926, Krieg ‘Guerra’, 1928 i Die Volksfreunde ‘Els amics del poble’, 1941, entre altres
Sistema d’Informació Geogràfica Mediambiental d’Andorra
Cartografia
Sistema d’informació geogràfica (SIG) nascut el 2001 i promogut pel Centre de Biodiversitat d’Andorra, amb el suport de la UNESCO i l’assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Té l’objectiu de reunir informació relacionada amb temes de medi ambient d’Andorra per tal de proporcionar cartografia temàtica i bases de dades amb informació relacionada La seva creació respon als compromisos adoptats per les lleis mediambientals i a la necessitat d’obtenir informació estandarditzada per tal d’acomplir compromisos internacionals
tençó
Literatura
En la poesia occitana i en la catalana antiga, gènere estròfic dialogat provinent del debat o disputa que, sobre una qüestió qualsevol, han mantingut dos poetes, cadascun expressant en vers el seu punt de vista.
Deriva de la vella contentio o disputació Al costat de la tençó real hi havia també la fictícia, quan un dels interlocutors —persona, animal o cosa— era simplement imaginat pel poeta Mer joc d’enginy i agudesa, la tençó debatia temes molt dispars i podia adoptar estils i usar termes ben diversos
Joseph Louis François Bertrand
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique 1856-96 i secretari perpetu de l’Académie des Sciences 1874 Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng 1 i el seu doble 2 n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer
Tatiana Kuzovleva
Literatura
Poetessa russa.
Els seus temes principals són la pàtria, el món modern, el treball i la creació, l’amor i la inspiració Ha publicat Golos ‘Veu’, 1970, Slog ‘Síllaba’, 1973, Dve zari ‘Dues matinades’, 1978 i Ten jabloni ‘L’ombra del pomer’, 1979 També ha traduït poesia de literatures orientals de l’antiga URSS
Stanley Kramer
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic nord-americà.
Productor de films realitzats per Fleischer, Robson, Zinnemann i altres, posteriorment dirigí films sobre temes polèmics The Defiant Ones 1958, On the Beach 1959, Judgement at Nuremberg 1961, It's a Mad Mad Mad Mad World 1963, Guess Who's Coming to Dinner 1966, Oklahoma Crude 1972, The Runner Stumbles 1979, etc
La España Regional
Revista mensual, fundada a Barcelona el 9 de març de 1886 i editada fins el 1893.
Pretenia de portar arreu d’Espanya el programa del Memorial de Greuges, des del punt de vista regionalista conservador Dedicà una gran part dels seus números a temes de dret Dirigida per Francesc Romaní i Puigdengoles, tingué com a collaboradors Marià Maspons, Eusebi Güell, Josep Coroleu, Joan Sardà i Josep Pella i Forgas
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina