Resultats de la cerca

El 1975 entrà a la junta directiva de la Penya Ciclista Nicky’s, que presideix des del 2002 Participà en l’organització del Critèrium de Terrassa en els Campionats d’Espanya de ciclisme adaptat 1996 Presidí dos cops de forma puntual la Federació Catalana de Ciclisme en períodes electorals, la darrera, el 2011

S’inicià el 1962 al CD Terrassa sota la influència del marxador terrassenc Francesc Sanahuja El 1965 assolí el títol estatal juvenil i el subcampionat d’Espanya absolut de 20 km marxa El 1967 fou campió d’Espanya absolut de 20 km marxa i subcampió de Catalunya de 20000 m en pista

Membre del Club Natació Terrassa, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 2006-07 Membre de la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 2013, els Jocs Mediterranis 2013, on obtingué la medalla de plata, i els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on fou diploma olímpic

Es formà al Vallès Bowling Club de Terrassa, des del 2000, sota les ordres de Sandra Torrents Jugà amb la selecció espanyola que disputà el Campionat d’Europa femení 2006 i amb la selecció catalana 2010-12, amb la qual disputà de nou el Campionat d’Europa 2010, 2012 i un Campionat del Món 2011

Fou campió d’Espanya de salt amb perxa sis vegades 1936, 1940-44 També fou quatre vegades campió de Catalunya d’aquesta prova 1933, 1936, 1940, 1943 i dues de decatló 1940, 1941 Establí dos rècords catalans de decatló 1941 Es retirà l’any 1949 i arribà a ser president del Club Atletisme Terrassa

Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en…

Estudià a Montserrat amb Narcís Casanoves Fou mestre de capella de la catedral d’Eivissa i organista de la de Palència i de l’església del Palau, de Barcelona Autor de música religiosa El seu germà Ramon Marsal i Boguñà Terrassa 1781 — 1846, també deixeble de NCasanoves, fou monjo de Montserrat i un excellent intèrpret de violí i violoncel

Actuava de migcampista i jugà al Catalunya de Badalona, al Catalunya de les Corts i al Terrassa 1923-26 Seguidament fitxà pel RCD Espanyol 1926-30, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1929 i de Copa en la “final de l’aigua” contra el Real Madrid 1929 En deixar l’Espanyol, fitxà pel Badalona

Formada al CA Terrassa, fou atleta del CE Universitari El 1977, quan encara era júnior, fou campiona de Catalunya absoluta en 200 m i subcampiona en 100 m, a més de guanyar diversos títols en categories inferiors L’any 1980 formà part de la selecció de Barcelona que establí el rècord català dels 100 m amb 47,02 s

Fou segon entrenador de l’equip masculí del Club Natació Terrassa 2006-08, dirigí l’equip infantil femení de la federació catalana 2011, i fou segon entrenador de la selecció femenina espanyola que participà en la Lliga Mundial 2009, 2011 i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Exerceix al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat