Resultats de la cerca

A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà profundament…

El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…

Les comunitats vegetals d’un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l’espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia Hi ha tres menes de paisatges vegetals el paisatge natural , en què la intervenció de l’home ha estat nulla o ínfima, el paisatge rural , amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola , i el paisatge urbà , en què la vegetació resta reduïda a zones…

Fou fundat l’any 1948 per Joan Llopart i Tort, que en fou el primer president La seva primera organització fou el Gran Premi Albergue Quatre Camins L’any 1949 incorporà en el calendari proves de ciclocròs Posteriorment inicià les organitzacions més destacades els Campionats de Catalunya i d’Espanya de muntanya per a amateurs També organitzaren arribades de la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, el Gran Premi de la Victòria, el Cinturó de Catalunya i el Midi Libre L’any 1998, amb motiu del 50è aniversari, organitzà la Festa del Pedal El 2002 organitzà el primer descens urbà de Molins de…

És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic restaurants típics, hotels hi ha la fàbrica Pirelli Modernament la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà La seva importància es remunta al s XIV, quan Pere III autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies Tingué duana el port és de construcció moderna El seu creixement, sobretot a partir del s XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del s XVIII i el començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles L’església parroquial Santa Maria del Mar…

L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua de Francisco Franco al Born després d’haver estat tombada per un grup de joves L’estàtua decapitada del dictador, obra de l’escultor Josep Viladomat, era, juntament amb el monument a la victòria franquista de Frederic Marès, l’element central de l’exposició "Franco, Victòria, República Impunitat i espai urbà", que l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar el 18 d’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, i que serà vigent fins al febrer del 2017 L’exposició va donar lloc a una gran polèmica i des del primer dia l’estàtua del dictador va ser objecte d…

L’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura FAO de les Nacions Unides declara el "Regadiu històric de l’Horta de València" com a sistema important del patrimoni agrícola mundial SIPAM La FAO remarca que l’horta valenciana constitueix un vincle entre el rural i l’urbà, en el sistema productiu del qual s’integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles d’ençà del començament de la dominació àrab a la zona, que han anat conformant un paisatge únic, l’horta de València i l’Albufera La candidatura va ser presentada al setembre de 2018, per l’Ajuntament i la…

Fou creat per la Unió Atlètica Gracienca en honor d’ Albert Charlot Gadnaire , introductor de la marxa atlètica a Catalunya La primera edició es disputà el 5 de maig en un circuit a la muntanya de Montjuïc La prova, de 15 km, la guanyà Francesc Julià El mateix Albert Charlot, que en aquella època feia d’entrenador, cedí els trofeus per als vencedors Els anys següents passà a disputar-se al mes de novembre i en circuit urbà o en pista L’última edició tingué lloc al març del 1961, en una prova de 10 km a l’estadi de Montjuïc, en la qual s’imposà l’olímpic Josep Ribas

Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors

La seva obra pertany tant a la literatura uruguaiana com a l’argentina Installat a La Plata 1893, es dedicà al periodisme, collaborant en El Siglo i La Razón , de Montevideo, i en La República , de Rosario Políticament fou partidari dels blancos La seva obra, molt influïda per Ibsen i pels novellistes russos, palesa un realisme de caire tràgic, alhora que és teatre d’idees i de costums rurals i urbans de to nacionalista, i reflecteix encertadament caràcters i ambients Cal destacar-ne M'hijo el dotor 1903, La Gringa 1904 i Barranca abajo 1905, de tema rural, i En familia 1905 i Los muertos…