Resultats de la cerca
Es mostren 2937 resultats
la Castanyeda
Sector o indret
Indret dels municipis de Juià i Sant Martí Vell (Gironès).
pale-
Forma prefixada del mot grec παλαιόέ, que significa ‘vell’, ‘antic’.
Madremanya
Madremanya
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Gironès, al límit amb el Baix Empordà; el sector nord-oriental forma part de la plana empordanesa, i el sud-occidental és accidentat per les Gavarres (un contrafort de la muntanya de la Mare de Déu dels Àngels s’enlaira a 409 m al límit del terme de Sant Martí Vell).
Situació i presentació El límit oriental del terme, que passa pel Puig Ventós, fa de partió entre Madremanya i els termes de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura aquest també confronta pel S, els dos darrers del Baix Empordà El límit meridional és a la vora esquerra del Rissec, afluent del Daró al SW el termenal passa per sota el puig del Suro Robat i per la Boca de les Bruixes, que separen el municipi del de Quart A ponent, el terme limita amb Sant Martí Vell pel Roquet d’en Nadal i pels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels A septentrió, pel molí del…
Abissag
Noia de Šūnēm que tingué cura de David quan era vell.
Més tard, un fill d’aquest, Adoniyyà, la prengué per muller Famosa per la seva bellesa, el nom de sulamita ‘natural de Šūnēm’ passà a significar ‘bellíssima’
rossa
Animal de peu rodó, especialment si és dolent, vell i flac.
Jan Cousin
Pintura
Pintor francès, dit el Jove, fill de Jan Cousin el Vell
.
Hom coneix la seva obra a través de dibuixos i de les illustracions del Livre de Fortune 1883 El Jugement dernier Musée du Louvre, atribuït al seu pare, sembla que és obra seva És autor del Livre de portraicture 1571, començat possiblement pel seu pare
William Pitt
Història
Política
Polític i estadista, anomenat el Vell, per distingir-lo del seu fill.
Fou un dels més grans oradors de la història parlamentària britànica Elegit diputat per primera vegada el 1735, la seva carrera fou blocada durant molt de temps a causa de l’enemistat de Jordi II Vicetresorer d’Irlanda i tresorer general de l’exèrcit 1746, esdevingué un personatge molt popular gràcies a una honestedat poc corrent Nomenat primer ministre 1756, el rei el destituí l’any següent, però fou cridat novament setmanes més tard per formar un govern sota la presidència nominal del duc de Newcastle Dirigí, amb èxit, la guerra dels Set Anys 1756-63 Després de dimitir el 1761, presidí un…