Resultats de la cerca

És impossible distingir, segons un mateix topònim —Castellum Nigrum— entre aquest Casterner, a la conca d’Aulet, i el de la vall de Senyiu El trobem citat en el cartulari d’Alaó d’una manera genèrica els anys 979, 1044 i 1074, però la lògica i el fet de no ser esmentat en les convinences comtals pallareses fan pensar que encara no existia al segle XI Al segle XIII els Vilamur senyorejaven la vall de Betesa El vescomte Ramon I es revoltà contra Pere el Gran, amb els comtes de Foix, Pallars i Urgell assetjat a Balaguer 1280 i empresonat, hagué de lliurar al rei els castells de…

Presidint el poble de Cambrils, i al cim d’un turó de la serralada del Bartoló Vell, hi ha situat el castell de Cambrils Les ruïnes que ens n’han arribat, bé que testifiquen el lloc on es trobava aquest castell, no semblen pas pertànyer a l’època romànica El 3 de juliol de l’any 1039, el bisbe d’Urgell Eribau donà a Ricard Altemir les parròquies d’Alinyà, i li imposà com a condició que sempre li fes, juntament amb el vescomte Folc, host i cavalcada amb set cavallers i que li prestés els serveis feudals que havia de fer al seu senyor, el castlà de Cambrils Segons un document de l’…

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem II, …

Té fàbrica d’amortidors i altres productes mecànics, teixits de llana, indústries de la fusta i fàbrica de xocolata El vescomte de Bearn hi edificà un castell 1080, entorn del qual es formà una ciutat feudal fins la unió de Bearn a la corona de França Església de Santa Maria, antiga catedral ss XII i XIII, amb magnífic portal romànic Té restes de fortificacions

Durant el regnat de Felip II de França passà a ésser jurisdicció dels bisbes de Lodeva, després d’ésser-ne destituïts els comtes de Roergue Dins el comtat hi hagué també els vescomtes de Lodeva El títol vescomtal fou transmès per Nobília morta després del 1070, filla dels vescomtes Odó i Luimberga, el seu marit, el vescomte Gilbert II de Carlat, i a llurs descendents

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Antiga casa forta, ara un simple mas, situat al peu del castell de Barrés És documentat des del 1190 El 1239 Beatriu de Castelló i el seu fill Berenguer de Cabrera pactaren amb el vescomte Guerau de Cabrera sobre la domum sive staticam de Carboneriis , que reclamaven els castlans de Cabrera El segle XVI era pròpia dels cavallers Vergós, però aviat fou considerada només com un mas

Vescomte de Townshend Cunyat de Walpole, formà part dels whigs Fou ambaixador a les Províncies Unides 1709-11 i ministre d’afers estrangers 1721-30 L’any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d’adobs, tancament de camps o supressió del guaret Fou anomenat lord Turnip ‘nap’

El seu pare li llegà el comtat i el bisbat d’Osona, conjuntament amb Guisla El casament d’aquesta amb Udalard II, vescomte de Barcelona, el deixà, però, com a hereu únic del comtat El 1054 renuncià a aquest, a canvi de la vila de Santpedor i, potser, altres béns En morir llegà a Santpedor el monestir de Sant Benet de Bages No consta que fos casat

Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d’Ixard mort el 1723, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1702 A mitjan s XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar Sardenya, que encara el posseeixen A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví , comtes de Vilanova El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d’Alagó, vescomte de Sanluri