Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Emili Tarré i Tarré
Ornitologia
Ornitòleg.
Aplegà una important collecció d’ocells, la millor de Catalunya, cedida després al Museu de Zoologia de Barcelona, que serví de base per a la secció d’ocells d’aquesta institució Fou president 1908 de la Institució Catalana d’Història Natural, de la Societat Protectora d’Animals i Plantes i de la Comissió Protectora d’Ocells És autor del llibre de divulgació Els aucells més útils a l’agricultura de Catalunya 1902 i de la sèrie d’opuscles Nostres Bèsties Escriví també diversos llibres de poesia
Llorenç Tomàs
Biologia
Naturalista.
Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí 1911-12 i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita 1909, Les sals de potassi de Súria 1914 i Els minerals de Catalunya 1919-20, entre d’altres
Andreu Alfonsello
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en decrets, canonge de Girona, vicari general del bisbe Joan Margarit i ardiaca de Besalú Secretari del capítol de Girona, inserí a les actes notícies d’interès per a la història, particularment sobre la revolta catalana contra Joan II i la qüestió dels remences foren publicades en part les dels anys 1462-82 per Fidel Fita 1873 S'oposà a l’entesa entre la reialesa i els remences, als quals atribuí la crema de l’arxiu de la cúria de Girona l’any 1469
Josep Ferriols
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fou beneficiat de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i corresponent a l’Academia de la Historia de Madrid Tenia relació amb Jaume Caresmar, i durant molts anys treballà a l’Arxiu de la Ciutat, de Barcelona Fou corresponsal d’Antoni de Capmany en la redacció de les seves Memorias históricas 1779-92 El 1803, amb motiu de la distribució de premis a Llotja, a Barcelona, pronuncià una important oració, paradigma del pensament estètic neoclàssic i alhora notícia i elogi de la pintura catalana siscentista i setcentista
Agustí Coy i Cotonat
Historiografia
Comunicació
Publicista i historiador.
Sacerdot 1885, fou destinat a Cuba 1895 i a l’hospital militar de Barcelona 1915 Collaborà sovint en la premsa barcelonina, especialment en “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico” Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals Sort y comarca Noguera-Pallaresa 1906, Villafranca del Panadés 1909, El vino en Cataluña 1911, La batalla de Lepanto 1911, Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta 1913, Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza 1914
José-Bernardo Couto
José-Bernardo Couto Retrat per Palegrí Clavé (1849)
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor mexicà.
Fou ministre de justícia i negociador de la pau amb els EUA 1847-48 Reorganitzà 1843 i presidí 1852-61 l’Academia de Nobles Artes de San Carlos, de Mèxic, i donà suport als artistes catalans Manuel Vilar i Pelegrí Clavé Autor del Diálogo sobre la historia de la pintura en México escrit el 1861, obra bàsica per al coneixement de la pintura mexicana dels s XVII i XVIII és concebuda com un diàleg entre l’autor, el poeta José Joaquín Pesado i Pelegrí Clavé
Claude Carrère
Historiografia
Historiadora francesa.
Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff S'ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment de Barcelona Ha publicat Le droit d’ancrage et le mouvement du port de Barcelone au milieu du XV e siècle 1952, la profusament documentada tesi doctoral Barcelone centre économique à l’époque des difficultés 1380-1462 1967, traduïda al català el 1976 i Aux origines des grandes compagnies La Compagnie Catalane de 1302 1975 És professora a la Universitat de Montpeller
Alfred Ernout
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Professor de la Sorbona 1924-44, les seves obres fonamentals s’emmarquen dins el camp de la lingüística llatina Dictionnaire étymologique de la langue latine 1932, amb A Meillet, Syntaxe latine 1935, amb F Thomas, etc Com a editor i traductor de texts, publicà Lucreci 1920, Petroni 1922, Sallusti 1951 i Pseudo-Sallusti 1961 del 1952 al 1963 dirigí l’edició de la Història Natural de Plini 9 vols publicats El 1952 féu una estada a la Universitat de Barcelona, fet que constituí un esdeveniment important
Friedrich Karl Otto Dibelius
Cristianisme
Teòleg luterà alemany.
Membre actiu de la resistència contra el nazisme, fou membre destacat de la Bekennende Kirche, bisbe de Berlín 1945-66, president de l’Església evangèlica alemanya 1949-61 i copresident del Consell Ecumènic de les Esglésies 1954-61 Entre les seves obres cal destacar Vaterunser Umrisse zu einer Geschichte des Gebets ‘Parenostre Esbós per a una història de l’oració’, 1903 i Obrigkeit ‘Autoritat’, 1963, que, per la seva crítica dels totalitarismes, li portà dificultats per part del règim socialista de la República Democràtica Alemanya
Harvey Williams Cushing
Cirurgià nord-americà.
Estudià a les universitats de Yale i de Harvard, i fou professor de cirurgia a Harvard 1912-32 i de neurologia 1933-37 i d’història de la medicina 1937-39 a Yale Autor de nombroses monografies sobre cirurgia del cervell, aportà valuoses contribucions a l’estudi de la pressió sanguínia en cirurgia i a la classificació i el tractament dels tumors cerebrals Descriví i establí l’etiologia de la síndrome de Cushing i desenvolupà el mètode operatori basat en la utilització de l’anestèsia local