Resultats de la cerca
Es mostren 19660 resultats
Katherine Anne Porter

Katherine Anne Porter
Literatura
Escriptora nord-americana.
D’un estil molt ric a les primeres narracions, com a Flowering Judas 1930, es mantingué a la resta de la seva obra dins l’anàlisi psicològica Noon Wine 1937, The Leaning Tower 1944 i Days Before 1952 són els títols que més han sobresortit Ship of Fools 1962, on critica el nazisme, tingué renom en ésser portada al cinema el 1965
Karel Nový
Literatura
Novel·lista txec, conegut també amb el nom de Karel Novák
.
Els seus escrits es mouen dins l’àmbit del realisme socialista La seva obra més coneguda és Železný kruh ‘El cercle de ferro’, 1927-32 Cal esmentar també Chceme žít ‘Volem viure’, 1933, Rytíri a lapkové ‘Cavallers i bandolers’, 1940, obra històrica sobre l’època de Venceslau IV, i Česká Bouré ‘La tempesta bohèmia’, 1948, drama sobre la revolta hussita
Emil Filla
Pintura
Pintor i teòric de l’art txec, cap del grup Osma (’Vuit’).
Passà d’un període expressionista Lector de Dostojevskij , sota la influència d’E Munch, a un període cubista Dona amb tapís i Dona amb cap de brau , obra molt picassiana i arribà a una síntesi dins un surrealisme molt personal En la seva darrera etapa pintà paisatges realistes La seva importància com a pintor d’avantguarda ultrapassà l’àmbit nacional
Salvador Bru
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles El 1957 abandonà l’art figuratiu acadèmic per tal d’iniciar un període de recerca experimental on barreja un informalisme biomorf de densa matèria amb referències figuratives de fort caràcter expressionista Cerca la dissociació del grafisme i la taca dins les possibilitats intrínseques dels materials Des del 1985 viu als EUA
Manuel Codorniu i Ferreres
Metge.
Llicenciat a Cervera 1810, actuà com a metge militar a Mèxic, on el 1822 collaborà en la fundació de l’Academia de Medicina Tornà a la península Ibèrica el 1828, continuà dins l’exèrcit i fou director general de sanitat militar 1847 Fou diputat a corts 1854 i senador per la província de Tarragona És autor de treballs de caràcter clínic i preventiu
Ascensi Codina i Ferrer
Zoologia
Entomòleg.
Treballà al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i publicà una vuitantena d’estudis Alguns coleòpters de les illes d’Eivissa i Formentera 1918, Recull de zoocecídies catalanes 1920, Una nova cicindela ibèrica 1931, i, dins la Fauna de Catalunya publicada per l’Institut d’Estudis Catalans, les monografies sobre el gènere de coleòpters Carabus 1915, els hemípters 1920 i els cicindèlids
Josep Casanovas i Carnicer
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca 1948 i de Barcelona 1955, continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia 1947, Estasis papilar 1948, La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura 1965, Dermatooftalmología 1967 i Urgències oftalmològiques 1981, dins la collecció “Monografies Mèdiques”
Eudald Xuriguera
Història
Dirigent obrer.
Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor 1872 Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la collaboració amb els fabricants El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista
John Holloway
Literatura anglesa
Poeta i crític literari anglès.
Influït per la poesia de Robert Graves, la seva obra tendeix més cap al mite que no pas al comentari social El seu primer volum, Poems 1954, s’inscriví dins del grup poètic The Movement, del qual es deslligà en reculls posteriors, com Planet of Winds ‘Planeta de vents’, 1977 Publicà també crítica literària Narrative and Structure , 1979 The Slumber of Apollo , 1983
Felip Guimerà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610