Resultats de la cerca
Es mostren 11308 resultats
Vicent Rojo i Lluch
Història
Militar
Militar.
Pertangué a l’arma d’infanteria Comandant i professor d’estratègia a l’acadèmia de Toledo en començar la guerra civil, es mantingué fidel a la república Participà en la batalla d’Illescas octubre del 1936 i durant el setge de Madrid fou nomenat pel general Miaja cap del seu estat major Ocupà el mateix càrrec a l’estat major central Prengué part en la campanya de Catalunya amb el grau de general Exiliat, fou instructor de l’acadèmia militar de Cochabamba 1943 i el 1958 li fou permès el retorn a Espanya Publicà Culminación y crisis del imperialismo 1955, Alerta los pueblos 1939, Así fue la…
Emerencià Roig i Raventós
Museologia
Literatura
Escriptor, col·leccionista i farmacèutic.
Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià en farmàcia el 1906 Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, escriví, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques 1924, Blanes marítim, apèndix 1929, La pesca a Catalunya 1927, La marina catalana del vuitcents 1929 i Sitges dels nostres avis 1934 amb Joan Amades i Gelat publicà, en el Butlletí de Dialectologia Catalana , Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca 1924 i Vocabulari de la pesca 1926 El 1923 guanyà un premi de l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari marítim Illustrà amb dibuixos…
Pau Rodó i Samaranch
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de Terrassa destruïdes…
Antoni Viver
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Escriví el drama històric en tres actes i en vers Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la…
,
Camil Visedo i Moltó

Camil Visedo i Moltó
© Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó
Arqueologia
Arqueòleg.
L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta Alcoi Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi feu a través de publicacions del 1921 al 1950 i del llibre Alcoy, Geología y Prehistoria 1959 Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians 1937 i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València des del 1943 L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi , que porta el seu nom, i al qual feu donació de tots els materials recollits durant les…
Tomàs Viñas i Sala
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escolapi, humanista i crític.
Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías…
Lluïsa Vidal i Puig

Autoretrat (1914-17) de Lluïsa Vidal (Museu Nacional d’Art de Catalunya)
Pintura
Pintora.
Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu d’Art Modern…
Josep Verdaguer i Coma

Josep Verdaguer
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i a Madrid, on admirà Ribera, Zurbarán i Zuloaga Amplià estudis a París Exposà figures i paisatges a Barcelona 1973 Inicialment se centrà sovint en temes de barraques, els encants, etc, amb un estil d’arrel expressionista Posteriorment exposà paisatges d’Europa i de Barcelona, més estructurats i amb una certa influència de Van Gogh en la pinzellada Exposà també a Mataró, París, Estocolm, Chicago, Sabadell, Tel Aviv, Alacant, Sant Feliu de Guíxols, Reus, Madrid, Viena, Andorra, Vic, Olot, Sitges, etc Té diversos…
Antonio Tovar Llorente
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i lingüista castellà.
Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector 1951-56, professor de la Universitat de Tübingen 1967, professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española 1967, és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins Gramática histórica latina Sintaxis , 1946 Vida de Sócrates , 1947 Aristóteles Retórica , 1953, sobre temes diversos de lingüística indoeuropea Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973, preromana Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949 The…
Antoni Torroja i Miret
Matemàtiques
Matemàtic.
A Madrid, on residia el seu pare, Eduard Torroja i Caballé, cursà els estudis de matemàtiques i d’enginyer de mines El 1917 guanyà una càtedra de geometria a la Universitat de Saragossa, i al cap de poc passà a la de Barcelona El seu magisteri exercí una gran influència en la formació de noves promocions de matemàtics, especialment per l’educació del raonament que inculcava també tingué una gran influència en els seus cursos de mecànica de l’Escola Industrial La seva producció científica consta d’alguns treballs i comunicacions a congressos sobre la geometria projectiva Fou…