Resultats de la cerca
Es mostren 34897 resultats
Hormones
Fisiologia humana
Les hormones són substàncies de natura diversa, però amb certes característiques comunes són sintetitzades en determinades glàndules i secretades, generalment en quantitats molt petites, a la circulació sanguínia, i la sang les transporta fins a determinats teixits orgànics, que disposen de receptors hormonals específics El mecanisme d’acció de les hormones és variat, ja que si bé algunes estimulen receptors situats a la membrana cellular i hi desencadenen una determinada acció enzimàtica, d’altres entren a la cèllula i actuen sobre el nucli, on també provoquen una determinada…
Vesícula seminal i conducte ejaculador
Anatomia humana
Les vesícules seminals són dos petits òrgans simètrics, de forma allargada, situats per sobre de la pròstata, entre la bufeta urinària i el recte Són estructures buides, cobertes interiorment per un epiteli glandular constituït per capes de cèllules en què es produeixen substàncies que són abocades a la llum de l’òrgan i constitueixen una secreció espessa i groguenca anomenada líquid seminal Per fora de l’epiteli hi ha una capa de fibres musculars, la contracció de les quals facilita el buidament de les vesícules seminals El conducte de drenatge de cadascuna de les vesícules seminals es fon…
El que cal saber dels tumors benignes de fetge
Patologia humana
És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que, per les característiques microscòpiques que presenten, són pràcticament normals però que per raons desconegudes tendeixen a reproduir-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor La majoria dels tumors benignes de fetge són asimptomàtics i es diagnostiquen accidentalment quan per alguna raó hom sollicita una ecografia o un estudi radiològic de l’abdomen De vegades, per a confirmar la diagnosi, es realitza una laparoscòpia, incisió en la paret anterior de l’abdomen, per tal de…
El que cal saber del tumor medul·lar
Patologia humana
Els tumors medullars són desenvolupaments cellulars anòmals que comprimeixen o destrueixen la medulla o les arrels dels nervis espinals, i causen alteracions de la sensibilitat i la força muscular Els tumors medullars causen alteracions de la sensibilitat com ara dolor, sensació de formigueig o insensibilitat, i també pèrdua de força en una part del cos Quan es presenten molèsties d’aquesta mena, sense causa aparent i d’una manera persistent, cal procedir a diagnosticar-les de seguida, perquè, si són degudes a un tumor medullar, és probable que un tractament oportú solucioni les molèsties…
madreporaris
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels zoantaris format per individus generalment colonials i proveïts d’esquelets calcaris.
Els pòlips són constituïts pels poliperits i pel cenosteu Els poliperits són secretats per l’ectoderma del pòlip i són formats per una làmina basal i una paret que limita una cavitat a l’interior de la qual hi ha septes calcaris El cenosteu prové de l’ectoderma del cenosarc La reproducció sexual és com la dels actiniaris, però la fecundació s’esdevé quasi sempre a la cavitat gastrovascular del pòlip Pot haver-hi casos de gonocorisme i d’hermafroditisme La reproducció, asexual, és molt variada, bé que la més corrent és per gemmació La forma de les colònies és diversa laminar, arborescent,…
bé cultural d’interès nacional
Art
Categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català atorgada per la Generalitat de Catalunya.
La declaració d’un bé cultural d’interès nacional comporta la seva inscripció en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, i es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que determina que són patrimoni cultural català aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que, pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixen una protecció i una defensa especials per al gaudi dels ciutadans Els BCIN són una de les tres…
animal

Classes principals d’animals
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
espai de benvinguda educativa
Educació
Espai d’acollida, suport i assessorament als infants i joves nouvinguts i a les seves famílies, com a pas previ a la seva escolarització, per tal de facilitar-ne la incorporació al sistema educatiu amb garanties.
Té com a principals objectius informar sobre la realitat cultural catalana i el sistema educatiu català, detectar les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut, sensibilitzar-lo en l’ús del català i promoure'n la integració social Els equips professionals d’aquests espais són pluridisciplinaris i són formats per docents, educadors socials, monitors en el lleure i integradors socials
Cres
Illa
Illa de l’Adriàtica, a la república de Croàcia.
És al sud-est de la península d’Ístria, i té forma allargada A l’interior de l’illa hi ha el llac Vransko, a 68 metres sota el nivell de la mar Els recursos econòmics són l’agricultura vi, oli, fruita i la ramaderia d’ovins Els nuclis de població són Cres, al nord, i Osor, al sud
jovià | joviana
Astronomia
Dit dels quatre planetes gegants, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, de característiques comunes, per oposició als planetes menors, dits terrestres o tel·lúrics (del tipus de la Terra).
Els planetes jovians són de natura gasosa, de dimensions molt més grans que la Terra i amb masses molt superiors, però amb densitats molt minses Presenten una rotació axial ràpida amb períodes que van de 9 h 50 min a 10 h 50 min Tots ells són a una distància de més de 5 unitats astronòmiques del Sol