Resultats de la cerca
Es mostren 3569 resultats
Enric Villaplana Vargas

Enric Villaplana Vargas
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Marxador.
Fou campió de Catalunya de marxa atlètica de 10 km en pista 1943 i de 30 km en ruta 1942, 1943, 1949, 1950 marxa en pista En els Campionats d’Espanya assolí el títol de 10 km 1943 i de 50 km 1946, 1947, 1948, 1950 En aquest període també establí els rècords espanyols de 20000 m i de 30 km marxa en pista 1943 i tres vegades el de 50 km en ruta 1948 Disputà la prova dels 50 km en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Rebé la medalla d’or de la ciutat de Manresa al mèrit esportiu El Club Atlètic Manresa li dedicà un monument al peu del Congost 1982 i instaurà una prova atlètica amb el seu nom 1961-…
Eduard Batiste Alentorn
Escultura
Escultor.
A Barcelona, fou deixeble de l’Escola de Llotja i dels germans Vallmitjana i d’Aleu Estudià, també, a Roma Treballà en el monument a Colom, de Barcelona 1888 Les seves obres més apreciades són les estàtues sedents dels naturalistes Félix de Azara i Jaume Salvador, a la façana del Museu Martorell de Barcelona, l’escultura ‘Venus i Nàiades’ 1882, situada a la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona i l’estàtua de Santa Helena 1910, que corona el cimbori de la Catedral de Barcelona
Bonaventura Prats i Martí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Orador en llatí i en castellà, jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825 Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara Retornat a Tarragona 1798-1801, fou novament exiliat Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona Durant el trienni liberal 1820-23 residí al palau dels marquesos de Moja El 1823 fou nomenat rector del collegi de Manresa A València publicà sis peces oratòries Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta
Jaume Nonell i Mas
Historiografia
Gramàtica
Cristianisme
Jesuïta, historiador i gramàtic.
Residí a les Filipines 1865-70 i a França, i des del 1885 a Manresa Publicà nombroses obres de caràcter religiós i biografies de sants Dels seus treballs gramaticals cal destacar Anàlisis morfològic de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna 1895, Anàlisis fonològic ortogràfic de la llengua catalana antiga i moderna 1896, Estudis gramaticals sobre la llengua catalana 1898, Gramàtica de la llengua catalana 1898 i 1906 i Primers rudiments de gramàtica catalana 1903
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Segon comte de Cardona, vescomte de Vilamur i almirall d’Aragó (Joan Ramon Folc I de Cardona), fill d’Hug (II) i de Beatriu de Luna.
Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la manera com…
Hug de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1334-75), primer comte de Cardona (1375-1400) (Hug II de Cardona).
Fill i successor d’Hug I de Cardona i de Beatriu d’Anglesola Acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó a Morvedre 1342, defensà la Cerdanya contra Jaume III de Mallorca 1347 i participà en l’expedició de Sardenya del 1354 i, més tard, en la defensa de les fronteres d’Aragó contra la invasió castellana Fou molt amic de l’infant Ferran, marquès de Tortosa, i enemic declarat del privat reial Bernat de Cabrera , a la caiguda del qual contribuí El 1375 Pere III l’elevà a la categoria de comte Engrandí el seu patrimoni, gràcies al seu oncle matern Ramon d’Anglesola, amb el vescomtat de Vilamur 1381 i…
Ramon Montanyà i Coca
Cristianisme
Sacerdot i guerriller.
Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès 1808 Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc
Ramon Gaufred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1109-46).
Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll
Evarist Basiana i Arbiell
Literatura
Pintura
Pintor.
Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa
Joaquim Talaverón i Solà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Borràs Abella i d’Enric Galwey Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, el 1933, Madrid Círculo de Bellas Artes, el 1934 i Manresa, ciutat on residí des del 1914 Pintà els murals de la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma Practicà diverses tècniques artístiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina