Resultats de la cerca

Jugador amateur d’esquaix del Club Can Mèlich des del 1982, l’any 1994 passà a formar part de la junta de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol FCER Fou vicepresident 1998 i president 1998-2011 de la FCER, i sota el seu mandat s’assolí el reconeixement internacional de la selecció catalana de raquetbol Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Format a l’Astur Patín guanyà cinquanta campionats autonòmics, estatals i internacionals en diferents categories d’edat Com a sènior, el 2008 passà al Club Patí Cobra-el Prat i començà a treballar al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat Aconseguí cinc medalles d’or, nou de plata i vuit de bronze en diferents proves de velocitat entre 200 i 20000 m dels Campionats de Catalunya També fou el vencedor de la Marató de Catalunya 2011 Als Campionats d’Espanya, aconseguí una medalla de plata en 5000 m relleus americans 2009 i tres medalles de bronze en proves de relleus i eliminació d’entre 5000…

Fill de Joan Coma Bargalló, s’inicià al Club Ciclista Cornellà i acumulà 24 títols de campió de Catalunya en diferents categories i especialitats, tant de carretera –contrarellotge i fons–, com de pista –velocitat, persecució per equips i eliminació– A més, fou campió d’Espanya de persecució olímpica 1982, 1983 i segon al Campionat d’Espanya de velocitat 1980 Abandonà el ciclisme de competició per malaltia L’any 1984 s’integrà com a mecànic del nou velòdrom de Barcelona i treballà simultàniament per a diferents equips, com el Cesaden o el Reynolds, durant el Tour de França del 1985, a més de…

S’inicià en el Club Sant Gervasi de Barcelona Guanyà l’Obert de França en categoria júnior individual 2001 Esdevingué jugador professional sota les ordres del tècnic William Pato Álvarez El seu millor resultat en el circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP fou el dels quarts de final del torneig de Viña del Mar 2006 Aquell mateix any assolí el número 222 al rànquing de l’ATP, però una greu lesió provocà la seva retirada Resideix a Austràlia on exerceix d’entrenador en el circuit de tennis professional femení

Formada al Club Patí Corbera, també jugà al Club Hoquei Sants-Montjuïc i al Club Hoquei Mataró Amb la selecció espanyola, guanyà dos Campionats del Món 1994, 1996 i un d’Europa 1995

Pivot que s’inicià al CB Cornellà, passà per l’AEJ Riera de Cornellà i pel CB Santa Rosa de Lima-Horta, i completà la seva formació en l’equip júnior del Segle XXI 2001-03 Jugà a l’AD Cortegada de Vilagarcía de Arousa 2003-06, 2007-08, el CB Islas Canarias 2006-07, el Santa Rosa de Lima 2008 i el CB Olesa 2009-11 La temporada 2011-12 fitxà pel CB Puig d’en Valls eivissenc

Davanter que s’inicià al CE Noia Marxà al CP Tenerife 1998-99 i retornà al Noia una temporada, abans de fitxar per l’Infante de Sagres portuguès 2000-02 Posteriorment jugà al FC Porto en dues etapes 2002-07 i 2009-12 i al Reus Deportiu 2007-09 L’any 2012 fitxà per l’AHM Valdagno, i el 2013, pel HC Forte dei Marmi, tots dos italians En el seu palmarès figura la Copa d’Europa 2009, el Mundial de clubs 2008, la Copa de la CERS 1998 i la Copa del Rei 1998 A Portugal, guanyà set Lligues 2003-07, 2010, 2011 i dues Copes 2005, 2006, i a Itàlia, quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, una Copa 2013 i…

Conegut popularment com Champi , és considerat un dels millors jugadors catalans de futbol americà Ocupà habitualment la posició de linebacker i línia defensiu exterior S’inicià als Barcelona Bóxers l’any 1990, equip amb el qual jugà fins el 1994 Guanyà tres Lligues catalanes 1992, 1993, 1994 i una Supercopa Catalana la temporada 1990-91 Posteriorment jugà cinc temporades als Barcelona Dragons 1995-99, en què realitzà 4 sacks Aconseguí un títol de la World Bowl 1997 i un subcampionat 1999

Conegut com Kiko Hervás, començà a nedar al CN l’Hospitalet i s’entrenà al CAR de Sant Cugat, abans de fitxar pel CE Mediterrani Als Jocs Olímpics de Pequín 2008 es convertí en el primer nedador de l’Estat a participar en una prova olímpica d’aigües obertes També disputà la prova dels 10 km als Jocs Olímpics de Londres 2012 El seu primer gran èxit fou el subcampionat d’Espanya de 5 km 2001 Participà en sis Mundials d’aigües obertes, dels quals assolí la millor classificació el 2007 quart a la prova dels 5 km i el 2011 quart als 25 km També nedà a cinc europeus, en què aconseguí un cinquè lloc…

Desenvolupà la seva carrera al Rugby Club Cornellà, equip amb el qual jugà fins el 1971 Fou campió de Catalunya 1948 i disputà un partit amb la selecció espanyola Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Rugby El seu germà Josep també fou un destacat jugador del club els anys seixanta