Resultats de la cerca

Pertanyent a la Generación del 1940, el tema de la mort, suavitzat per la llum de la metàfora, predomina en la seva obra el seu cant, tot i ésser molt personal, té, per la seva sinceritat, ressò collectiu Desde lejos 1946, Las muertes 1952, Los juegos peligrosos 1962 i Cantos a Berenice 1977 Són notables les seves narracions d’infantesa La oscuridad es otro sol 1967 Exercí el periodisme, i obtingué els premis Nacional de Poesía 1988 i Juan Rulfo 1998

Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se

La seva narrativa excelleix sobretot per una encertada observació i descripció de tipus, costums i paisatges de la seva terra Cal destacar-ne Flor de durazno 1911, El valle negro 1918 i Desierto de piedra 1925 També conreà el gènere històric i d’aventures

Teoritzador de l’ultraisme, publicà el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Fundà, amb Giménez Caballero, La Gaceta Literaria 1927 En poesia publicà un recull, Hélices 1923 És autor de nombrosos treballs, entre els quals Literaturas europeas de vanguardia 1925, Vida y arte de Picasso 1936, Las metamorfosis de Proteo 1956, Minorías y masas en la cultura y el arte contemporáneos 1963, etc

Cursà la carrera d’enginyeria tèxtil, que acabà a la ciutat alsaciana de Moulhouse 1887-89 Fou collaborador d’ Els Follets  1913 —on signava Gnom —, L’Hereu  1913-14 —amb el pseudònim Cabaler —, En Belluguet  1913-16 —on emprà el nom d’ Argentviu —, La Piula , Cu-cut i En Patufet , entre d’altres Assidu participant als jocs florals, és autor de versos de caràcter costumista o històric, i de faules, que recollí en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, De les golfes , Rurals , i en l’antologia Poesies sd, de la collecció “Lectura Popular” També és autor del monòleg en vers Flors d’…

Diputat i fundador de la Unió Radical, fou ministre de finances 1922-26 i 1934 i primer ministre 1935-38 Practicà una política d’aproximació als països de l’Eix i signà tractats amb Itàlia 1937 i Alemanya 1938 S'exilià en ésser expulsat del seu partit

Collaborà en els periòdics El Nacional i La Nación i fou un dels fundadors de la revista Caras y Caretas És autor de narracions costumistes i picaresques, que assoliren una extraordinària popularitat Un viaje al país de los matreros 1897 i Cuentos de Fray Mocho 1906 Les seves obres completes foren publicades el 1954

Fou elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal En fraccionar-se aquest, s’incorporà al grup de García Prieto, que el nomenà ministre de foment 1917 i de guerra 1922 El 1930 es declarà republicà i formà part del comitè revolucionari Com a cap d’aquest comitè, exigí el traspàs de poders després del triomf electoral de l’abril del 1931 i presidí el govern provisional Davant les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària, dimití octubre, però, dos mesos més tard, acceptà la presidència de la república Durant el seu mandat es mantingué en una posició…

De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894

L’èxit assolit amb La maestra normal 1914 l’impulsà a ésser el narrador dels problemes “del carrer” el fracàs d’un jove intellectual El mal metafísico , 1917, la qüestió del clericalisme La sombra del convento , 1917, la prostitució Nacha Regules, 1919, etc, d’un valor més documental que literari