Resultats de la cerca

Fill d’Albert de Quintana i Combis Es llicencià en dret i fou degà del Collegi d’Advocats de Girona Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial El seu germà Pompeu de Quintana Girona 1858 — fou advocat, visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial i a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí 1893 i 1896

Autodidacte, participà granment en l’activitat artística gironina dels anys vint i trenta Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar 1930, organitzà la Fira de Mostres de Girona 1932-35 i exposà individualment i collectivament les seves pintures, de caràcter paisatgístic, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França 1939-50 i en haver retornat a Girona

Fill de Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles Doctor en dret, fou canonge de Girona 1417, gran ardiaca d’Elna 1424, vicari general de la diòcesi de Girona 1419-36 i, finalment, bisbe El 1436 decretà amb el seu capítol que només podien ésser canonges de Girona els fills de famílies nobles, cosa que confirmà el concili de Basilea 1437 El papa Eugeni IV el cridà a Roma 1444, on residí dos anys i mig Malalt, el 1450 prengué com a auxiliar Miquel, bisbe titular de Nicea Erigí la capella de Sant Pau a la catedral de Girona,…

Fou catedràtic de filosofia al Seminari Tridentí de Girona i canonge de la collegiata de Sant Feliu de la mateixa ciutat Subministrà dades importants al redactor de l’ España sagrada i, en recompensa per aquesta tasca, el 1829 fou nomenat corresponsal de la RAH Fou un gran coneixedor dels arxius i de les antiguitats de Girona i Catalunya Els seus escrits impresos es redueixen a sermons, panegírics i oracions fúnebres

Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona

Estudià dret Fou membre del partit conservador i president de la Diputació de Girona 1884-90 Fou un dels fundadors de l’Associació Literària de Girona 1872-1901, que presidí, i collaborador de la Revista de Gerona  i altres revistes gironines La Vetllada  i El Teléfono Catalán , i de Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Renaixença És autor de poesies líriques i narratives, entre les quals destaca L’hereu , premiada als Jocs Florals de Barcelona del 1875

Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620 El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona És autor de treballs teològics i d’una vida d’Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1630

Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya , partit pel qual fou elegit senador el 1977 L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya , pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures 1979-93 El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya , i el 2003…

Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d’inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d’Isop, diversos treballs d’art litúrgic i quadres amb temes profans Exposà a les Galeries Laietanes 1918 i a la segona exposició d’art litúrgic de Barcelona A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat

Hom l’ha identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984  Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona,…