Resultats de la cerca

Format al planter del FC Barcelona, passà per la Unió Esportiva Figueres i el Club Esportiu l’Hospitalet, abans d’arribar al RCD Espanyol, amb el qual debutà a primera divisió el 1984 Fou cedit al Melilla i, quan tornà a l’equip blanc-i-blau, hi jugà durant quatre temporades 1987-91 com a davanter Posteriorment, passà pel Sant Andreu, l’Alavés i el Gavà, on es retirà l’any 2003 Formà part d’un combinat català l’any 1990 en un partit benèfic a Sabadell

Començà la seva tasca directiva l’any 1989 com a delegat de les categories inferiors del Club Beisbol Hèrcules de l’Hospitalet El 2001 assumí el càrrec de president del club El 1998 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol En fou secretari i vicepresident, així com president en dues etapes 2005-06 i des del 2011 Des del 2002 també forma part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Beisbol i Softbol

Jugà a l’AE l’Hospitalet, INEFC Barcelona, CB Pedagogium, CE Universitari, CN Poble Nou, AEE Lauro i Associació Granollers Esportiva Fou diverses vegades campió de Catalunya individual en categories juvenil i júnior, i també com a absolut individual 1994, 1996, 1997, en dobles masculins 1991, 1992, 1996, 1999, 2010, 2012 i dobles mixtos 1991, 1997, 2011 Formà part de la selecció catalana i espanyola en diverses ocasions Com a entrenador dirigí el grup de tecnificació de bàdminton del CAR de Sant Cugat 2001-02

Arribà a Barcelona l’any 1955, on fins el 1958 fou secretari tècnic de la Unió Esportiva de Sants Entrenà el Club Esportiu Europa 1958-59, el Centre d’Esports l’Hospitalet 1959-62, el Gimnàstic de Tarragona 1963, el Club de Futbol Reus 1964-65, el Terrassa CF 1966 i el CF Vilanova 1967-69 El 1969 obtingué el títol d’entrenador espanyol Entre el 1969 i el 1978 treballà al RCD Espanyol, primer com a entrenador i posteriorment com a secretari tècnic

Volen habitualment per les comarques del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf El seu camp de vol es troba a Bellvei Té una pista d’herba i terra compactada de 450 × 25 m

Comença a operar la variant de l’Euromed entre Vandellòs i el Camp de Tarragona, que posa fi al tram de via única entre Vandellòs i Tarragona, i connecta el corredor mediterrani amb l'alta velocitat Tanmateix, la nova línia és molt criticada perquè deixa sense trens Tarragona, l'Hospitalet de l'Infant, Cambrils, Mont-roig del Camp i Salou A partir d’ara els passatgers del tren d'aquestes localitats han de desplaçar-se a l’estació del Camp de Tarragona, a uns 12 km de Tarragona

Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell 1962-66 i a l’Escola Massana de Barcelona 1966, on exercí de professor des del 1969 Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista Dugué a terme també happenings i diverses accions collectives amb participació del públic Es conserva part de la seva obra al Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat i al Museu d’Art de Sabadell

Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901

S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972

El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebò, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’Estat espanyol i que el 1920 es transformà en les importants Foneries Escorsa, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat L’empresa, que ocupà fins 200 obrers, fallí i tancà el 1966 El seu fill, Alexandre Escorsa i Sòria Barcelona, 13 de desembre de 1877 - 13 de febrer de 1947, se separà de la societat i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses