Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Apià
Historiografia
Historiador grec que visqué a Roma en temps d’Adrià i d’Antoní Pius.
Escriví una Història romana , en grec, enfocada des del punt de vista de les conquestes, i per països
teatre romà d’Alcúdia
Teatre
Petit teatre romà, situat als afores d’Alcúdia de Mallorca, relativament ben conservat.
Corresponia a l’antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre
Mas Gusó
Masia
Mas del municipi d’Albons (Baix Empordà), al límit amb el terme municipal de Bellcaire d’Empordà.
Prop del mas, però dins del terme municipal de Bellcaire, hi ha les restes d’una caserna militar romana
ínsubre
Història
Individu d’un poble celta, procedent de la Gàl·lia, que s’establí al nord d’Itàlia (regió de Milà) vers el segle V aC.
Els insubres lluitaren contra els romans sotmesos per aquests 194 aC, obtingueren més tard la ciutadania romana 49 aC
Conimbriga
Ciutat
Ciutat antiga de Portugal, prop de l’actual Coïmbra
.
Se'n conserva un conjunt de ruïnes, que en fa un dels centres principals de l’arqueologia romana de Portugal
terra sigil·lada
Arts decoratives
Ceràmica amb decoracions en relleu feta amb motlle o amb aplicacions de matrius sobre la superfície exterior.
Referit a la ceràmica anàloga de l’època romana, hom utilitza en arqueologia el mot tècnic sigillata o terra sigillata
El-Djem
Ciutat
Ciutat del wilāya de Mahdia (Tunísia).
Establiment fenici i púnic, fou una colònia romana amb el nom de Thysdrus S’hi conserva l’ amfiteatre d’El-Djem
Montíver
Partida
Partida del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància, al límit amb el terme de Canet de Berenguer.
És regada per la séquia de Montíver , fillola de la séquia Major de Morvedre Hi ha restes d’una villa romana
comicis
Història
Nom que designa diverses assemblees dels romans, bàsicament de l’època de la República.
Les més antigues eren els comicis curiats comitia curiata , que ja existien en l’època de la monarquia romana i que reflectien la tradició familiar patrícia o aristocràtica Eren assemblees de nobles que a l’època de la monarquia elegien els reis i que continuaren després a l’època republicana conferien l' imperium als magistrats Els comicis centuriats comitia centuriata són posteriors a l’any 509 aC, quan la societat romana fou organitzada en cinc classes, segons la riquesa dels seus membres, numerades d’1 a 5, de més rics a més pobres Cadascuna de les cinc…
Venècia i Ístria
Geografia històrica
Desena regió d’Itàlia en l’ordenament d’August, que limitava a l’E amb la Il·líria i la Pannònia, al N amb el Nòric i la Rètia, a l’W amb la Transpadana i al S amb l’Emília.
No coincidia estrictament amb el territori dels vènets Sota Dioclecià esdevingué província romana, amb capital a Aquileia, sotmesa al vicari d’Itàlia