Resultats de la cerca
Es mostren 10303 resultats
Eusebi Bertrand Serra

Eusebi Bertrand Serra
Enciclopèdia Catalana
Vela
Economia
Política
Regatista, armador, dirigent esportiu, polític i empresari.
Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27
Miquel Ojeda Serra

Miquel Ojeda Serra
MUSEU COLET
Esquí
Excursionisme
Excursionista, àrbitre i dirigent d’esquí.
Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993
Jesús Serra Santamans

Jesús Serra Santamans
MUSEU COLET
Esport general
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…
Joan Serra Llobet

Joan Serra Llobet
CN SABADELL
Waterpolo
Porter de waterpolo.
Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual fou subcampió d’Espanya de primera divisió 1952 En el període 1947-52 jugà 19 partits internacionals Fou campió en els Jocs Mediterranis 1951 i disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i Hèlsinki 1952 A Londres fou considerat el millor porter del torneig Les piscines municipals de Sabadell construïdes el 1968 porten el seu nom El 2007 la federació catalana li atorgà una placa de reconeixement
Marc Carmona Serra

Marc Carmona Serra
FC Barcelona
Futbol sala
Jugador i entrenador de futbol sala.
Jugà nou temporades a la divisió d’honor, debutant el 1984 amb el Club Nàutic de Castelldefels Posteriorment jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà una Recopa d’Europa 1990 Es retirà el 1994 Posteriorment entrenà el Martorell Futbol Sala 1994-99, el Club Futbol Sala Montcada 1999-2000, el Marfil Santa Coloma 2000-04 i el FC Barcelona des de la temporada 2004-05 Com a entrenador amb el FC Barcelona aconseguí la Lliga 2011, 2012, 2013, la Copa del Rei 2011, 2012, 2013, 2014, la Copa d’Espanya 2011, 2012, 2013, l'UEFA Futsal Cup 2012, 2014, la Supercopa d'Espanya 2013 i la Copa…
serra de Querol

Cingleres de la serra de Querol, a Odèn
© Fototeca.cat
Serra
Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2 212 m alt.), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels municipis de la Coma i la Pedra i de Guixers (Solsonès).
serra dels Bastets
Serra dels Bastets des de St. Llorenç de Morunys
© C.I.C - Moià
Serra
Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d’W a E, al N de la serra de Busa (Solsonès), entre l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls.
Els pics més alts són el tossal de la Viuda 1 383 m alt i el tossal Gran 1 208 m alt
serra d’Aurati

Serra d'Aurati des del cim del Cuco
© Xevi Varela
Serra
Serra (2.021 m) que s’estén entre el pla d’Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de Llavorsí, Vall de Cardós i Tírvia.
serra d’Espadà

La Vall d’Almonessir, a la comarca de l’Alt Palància, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
serra del Cavall
Serra
Serra (933 m alt.) del terme de Petrer (Valls del Vinalopó).
Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina