Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…

Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual fou subcampió d’Espanya de primera divisió 1952 En el període 1947-52 jugà 19 partits internacionals Fou campió en els Jocs Mediterranis 1951 i disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i Hèlsinki 1952 A Londres fou considerat el millor porter del torneig Les piscines municipals de Sabadell construïdes el 1968 porten el seu nom El 2007 la federació catalana li atorgà una placa de reconeixement

Jugà nou temporades a la divisió d’honor, debutant el 1984 amb el Club Nàutic de Castelldefels Posteriorment jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà una Recopa d’Europa 1990 Es retirà el 1994 Posteriorment entrenà el Martorell Futbol Sala 1994-99, el Club Futbol Sala Montcada 1999-2000, el Marfil Santa Coloma 2000-04 i el FC Barcelona des de la temporada 2004-05 Com a entrenador amb el FC Barcelona aconseguí la Lliga 2011, 2012, 2013, la Copa del Rei 2011, 2012, 2013, 2014, la Copa d’Espanya 2011, 2012, 2013, l'UEFA Futsal Cup 2012, 2014, la Supercopa d'Espanya 2013 i la Copa…

Els pics més alts són el tossal de la Viuda 1 383 m alt i el tossal Gran 1 208 m alt

És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…

Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit