Resultats de la cerca
Es mostren 13980 resultats
xaila
Indumentària
Tipus de vel
, consistent en un mocador rectangular amb què algunes dones musulmaneses cobreixen els cabells i les espatlles.
estipel·la
Botànica
Petit apèndix esquamós o foliaci que es troba a la base d’algunes fulles dues o tres vegades pinnatisectes.
brodat
Detall del brodat romànic Tapís de la Creació , procedent de la catedral de Girona (s XI)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ornament de fil, generalment damunt teixit i, algunes vegades, damunt paper, realitzat amb la tècnica de la brodada química
.
L’embelliment de teixits amb brodats és tan antic com l’ús d’aquells
alternariosi
Fitopatologia
Malaltia causada per fongs del gènere alternària, que produeix alteracions en el color de les fulles d’algunes plantes.
Són, generalment, taques de color castany negrós al llarg de pecíols i de nervis que s’escampen fins a provocar la caiguda de la fulla i el podriment de les arrels o els tubercles En són afectats sobretot les patateres, els cítrics, les cols i els clavells
catolicós
Cristianisme
En algunes esglésies orientals (especialment a Armènia, Geòrgia, Mesopotàmia), títol del cap d’una església autònoma però no patriarcal.
eminentissimus vir
Història
Títol donat al segle II aC a importants membres de l’administració romana (prefectes, governadors d’algunes províncies, etc.).
eolífon
Música
Instrument musical que imita el so del vent, emprat en algunes obres simfòniques, com Don Quixote, de Richard Strauss.
enzimoteràpia
Farmàcia
Tractament d’algunes malalties mitjançant enzims d’origen animal (pepsina, pancreatina, tripsina), vegetal (bromelaïna, ficina) o fúngic (cel·lulasa, lactasa).
L’eficàcia de l’enzimoteràpia per via oral o parenteral en el tractament dels procesos inflamatoris ha fet que s’estengués molt el seu ús N'hi ha de dues menes, la de reforç , que ajuda l’acció pròpia dels enzims naturals digestius, i la supletòria , que en supleix una manca També pot ésser emprada per a fluïdificar la mucositat bronquial o destruir teixits necròtics
Tripiṭaka
Denominació sànscrita (‘tres cistells’) que hom dóna al cànon del budisme mahāyāna i d’algunes escoles hinayāna (cànon búdic).
Ampliació literària i dogmàtica del Tipitaka pali, en conserva la divisió tripartida Escrit originàriament en un sànscrit tardà, la majoria dels seus texts el 99% es conserva només en traduccions tibetanes i xineses El text xinès conté, a més, centenars de tractats canònics introbables en altres tradicions
Hesíode
Literatura
Poeta al qual els antics grecs atribuïen una sèrie d’obres «didàctiques», algunes de les quals s’han conservat.
Hom sap poques coses d’ell que el seu pare feia de pagès a Beòcia, que tingué problemes amb el seu germà Perses per qüestions referents a l’herència paterna i que les muses de l’Helicó li concediren l’art de la poesia Pel que fa als poemes, atès que semblen pressuposar un coneixement dels homèrics, hom els sol datar al segle VIII aC La Teogonia explica l’origen del món i cosa que ve a ésser el mateix en la línia de pensament mític que caracteritza Hesíode dels déus El món és fruit de l’ordenació de Zeus, el sobirà del cel que ha hagut de vèncer els titans Així el poema és entès com el…