Resultats de la cerca

És autor d’una Sonata a l’antiga per a violoncel i orquestra, preludis per a piano, cançons i música d’església prop de 300 obres A més, compongué sardanes No em deixis sol i sarsueles La Virgen de Guadalupe i El guerrillero Fou director artístic de Ràdio Associació de Catalunya, de la Ràdio Catalana i de Ràdio Espanya de Barcelona

Participà en diverses curses automobilístiques i, al volant d’un Maserati amb Joan Jover de copilot, aconseguí la tercera plaça al Gran Premi Penya Rhin 1946 al circuit de Pedralbes Els anys cinquanta practicà la motonàutica i fou campió d’Espanya de classe C1U 1958 Rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic 1983

Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, primer dins dels ensenyaments menors, en pintura decorativa 1889-93, i posteriorment en els estudis superiors de pintura, escultura i gravat 1895-97 A l’escola fou deixeble de l’escultor Manuel Fuxà i Leal, i coincidí amb Pablo Ruiz Picasso, amb qui compartí taller Cap a vint anys continuà la seva formació artística a París, on començà a realitzar figures de caràcter naturalista, especialment de personatges del món de la cultura que començaven a ésser reconeguts, i participà al Saló oficial 1901-03 i 1905-08, amb menció honorifica el 1906…

Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…

Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert , Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a…

Fundada el 1964 i coneguda per les sigles SAM, dinamitzà la vida excursionista i associativa a través de jornades, cursos formatius i concursos de fotografia i desenvolupà tasques de recuperació del patrimoni artístic de la comarca Practica excursionisme, senderisme, alpinisme, escalada en roca clàssica i esportiva, esquí de muntanya, raquetes de neu, espeleologia, descens de barrancs, BTT i altres activitats relacionades amb la muntanya

Deixeble d’Antoni Caba Freqüentà el Cercle Artístic i el de Sant Lluc Fou deixeble predilecte de William Bouguereau a París, on exposà i obtingué certa celebritat Lligat amistosament a famílies de l’alta burgesia barcelonina, conreà un pompierisme en la línia del seu mestre, tot i que també acusà la influència de Francesc Miralles Conreà especialment el retrat, el gènere anecdòtic, l’allegoria i la mitologia

Beneficiat de Pedralbes, és anomenat de vegades Rafael Gregori És autor de les pintures del Missal de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, d’un gran valor artístic —especialment la composició del Judici Final i de les caplletres historiades—, donat pel bisbe Joan Armengol 1403 Decorà també el Missal dels Consellers, per a la capella de la casa de la ciutat 1410, perdut

Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Com l’escultor pop George Segal, s’ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix Acostuma a representar temes anecdòtics bé amb figures aïllades, bé amb grups amb un realisme més atent a l’expressió que al detall Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc

Format a Sant Carles Residí un quant temps a Rio de Janeiro Tècnicament molt depurat, la seva obra, en la qual destaquen els temes de moros i les marines, assolí un important èxit internacional al seu temps i modernament ha estat revalorada, especialment en el món de les subhastes i del comerç artístic El Museu de Belles Arts de València conserva la seva Valenciana plorant