Resultats de la cerca

Competí representant el Club Lee Young de Montcada i Reixac Campiona de Catalunya del 1998 al 2012, fou onze vegades campiona d’Espanya Aconseguí una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 i una altra en el Campionat del Món 2006 en la categoria de tècnica, i en categoria absoluta, el 2007, fou medalla de plata en l’Europeu i en el Mundial Formà part de la selecció estatal   Retirada l’any 2012, retornà a la competició el 2025 i el gener del 2026 es proclamà campiona de Catalunya en categoria sènior 2

S’inicià en l’atletisme, però centrà la carrera esportiva en el triatló, entrenada per Cèsar Varela i Ciro Tobar El 2003 guanyà el Campionat d’Espanya de triatló per edats, de 20 a 24 anys En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de duatló 2004 i de triatló 2005 i d’Espanya de triatló 2009 També fou subcampiona estatal de duatló 2007 i tercera classificada 2006 Acumula victòries en triatlons importants com Banyoles 2006, 2012, Terol 2008, 2009, Vitòria 2008, Cullera 2008, Lanzarote 2010 i Elx 2010 Ha format part de les seleccions catalana i espanyola, amb la qual…

Es formà al Club Korfbal Badalona La Rotllana, amb el primer equip del qual ascendí a la màxima categoria 2007 El 2009 fitxà pel Club Korfbal Vallparadís, de Terrassa, també de la Lliga estatal, amb el qual guanyà la Lliga 2011 Fou internacional per Catalunya, en la categoria sub-23 2008 i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa absolut 2016

S’inicià en la competició el 1998 a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima de Sant Feliu de Guíxols Amb la selecció catalana guanyà la medalla d’or 2007 i la d’argent 2009 en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques

Aler de més de dos metres d’alçada, passà per les categories inferiors del FC Barcelona fins a debutar amb el primer equip el 1984 Les dues temporades següents participà en la consecució d’un Mundial de clubs i dues Recopes d’Europa Fou cedit al Joventut de Badalona, on jugà dues temporades i guanyà, en la primera, la Copa Príncep d’Astúries Retornà al FC Barcelona el 1988, on jugà fins al 1991 i guanyà dues Lligues ACB 1989, 1990 Passà posteriorment al CB León 1991-93, novament al FC Barcelona 1993-94, al València Basket Club 1994-95 i finalment de nou al Joventut de Badalona 1995-97, amb el…

Membre del Sícoris Club de Lleida, destacà durant els anys setanta en piragüisme d’aigües braves Guanyà el Campionat d’Espanya de piragüisme en K-1 i el Campionat d’Espanya de rius esportius en K-2 fent parella amb Alfons Montañés 1979 Participà en diversos campionats mundials i es proclamà campió d’Europa de piragüisme 1974 També aconseguí nombrosos èxits en categoria de veterans

Membre del Club Vela Blanes, es proclamà campió de Catalunya en classe snipe en alguna ocasió i fou campió d’Espanya en classe star 1987 Disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling, juntament amb el seu germà Humbert i Josep Fèlix Anglada, i els de Seül 1988 en star, formant tripulació amb Josep Pérez

Començà a jugar a l’INEFC de Barcelona en les posicions de segona i tercera línia Fou quatre vegades campiona de la Copa de la Reina 2007-10 Amb la selecció espanyola quedà dues vegades campiona del món de rugbi 7 universitari

Vinculat des dels seus inicis al Club Beisbol Viladecans, passà per totes les categories inferiors fins a arribar a l’equip sènior l’any 1984 Participà en l’època de màxims èxits del club, amb la consecució de divuit Copes del Rei 1984-2001 i setze Lligues espanyoles de divisió d’honor 1985-2000 Disputà deu Campionats d’Europa de clubs durant els anys vuitanta i noranta Ha estat jugador de la selecció espanyola des del 1985 fins al 2004, amb la qual participà en dos Mundials i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Retirat el 2006, restà vinculat al seu club

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços També ascendí la via americana del Thalay Sagar 1990, el Shivling II i…