Resultats de la cerca

Deixeble de Serra i Porson i de Llotja Es presentà el 1894 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona Tot i que conreà el retrat, fou més conegut per convencionals escenes de gènere d’un realisme anecdòtic amb algunes aproximacions al simbolisme i fins i tot a la pintura de casacón Exposà sovint a Barcelona i a Buenos Aires els anys 1907 i 1908 i participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres

Deixebla de Francesc Miralles i Galaup Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l’escena burgesa elegant El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori , fraudulentament signades amb el nom d’ell Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en alguna de les exposicions oficials de Madrid

Professor de l’escola de belles arts de Budapest, la seva influència sobre els artistes joves ha estat decisiva Escultor oficial, moltes de les seves obres es troben en destacats indrets de la ciutat, per exemple l’estàtua de Sant Esteve d’Hongria dintre del recinte emmurallat de Buda, o la font monumental, installada en una de les entrades del palau reial, que representa el rei Maties caçant amb un nombrós seguici

Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València

Treballà en la decoració del castell de Poitiers 1384 Illustrà per al duc de Berry les Très Belles Heures ~1402 Bibliothèque Royale de Belgique i les Très Grandes Heures 1409 Bibliothèque Nationale, París Hom ha assenyalat una possible estada seva a València, on hi ha traces del seu estil al Breviari del Rei Martí 1403 Bibliothèque Nationale, París Aportà a l’estil francès, encara dins la tradició de Pucelle, la influència italiana

Fou primer geògraf reial 1719 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres i de l’Académie des Sciences La seva cartografia és el resultat de l’avaluació crítica de totes les fonts de què disposava L’obra més important d’Anville és el conjunt de mapes de la Description géographique de la Chine del jesuïta JB du Halde 1735 Publicà els seus mapes més importants en un Atlas Géneral 1737-1780

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou deixeble de Josep Fernández i Olmos De condició modesta, simultanejà els estudis amb l’ofici de barreter, i realitzà en aquesta primera època quadres com Santa Mònica Museus d’Art de Barcelona i els retrats de Matrimoni del Forcall coll particular i Mestre barreter Museu de Belles Arts de València Durant aquest temps se sentí atret per l’estil de Francesc Domingo El 1871 obtingué medalla de plata a l’exposició de la Societat d’Amics del País i dos anys més tard concorregué a l’Exposició Regional de Barcelona, ciutat on residí aleshores…

A sis anys es traslladà a Alacant des d’on, becat per la diputació provincial d’Alacant, ingressà a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid el 1941 Completà els seus estudis a Suïssa i França Fou director de l’Escola Professional de Belles Arts d’Alacant 1949-60 El 1960 se n'anà a Itàlia becat per la Fundació March De la seva producció destaquen els paisatges d’Oriola, Monòver i Altea

Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa

Estudià belles arts i disseny a Barcelona Renovà el panorama de la decoració d’interiors a Catalunya i a l’Estat espanyol, on, entre altres innovacions, introduí els treballs en fusta blanca i fou capdavanter en la creació d’un hàbitat infantil La seva tasca abastava també l’habitatge particular i els interiors de botigues, oficines, escoles, etc Collaborà amb arquitectes, ceramistes Jordi Aguadé i joiers grup Cantonada, Ars Sacra, etc i en diverses experiències Fou membre del FAD