Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
Belize
Ciutat
Capital del districte de Belize, a l’estat de Belize, situada vora el golf d’Hondures, a la desembocadura del riu Belize
.
Situada als contraforts septentrionals de les muntanyes de Manatal, és el mercat d’una regió agrícola blat de moro, arròs, llegums, centre comercial explotació de caoba, pi, cedre, campetx, sucre, cacau, llagostes i nus de comunicacions ferrocarril, port Fins el 1972 fou la capital d'Hondures Britànica D’ençà d’aleshores la capitalitat del territori passà a Belmopan
Amasya
Ciutat
Capital de l’il d’Amasya, a l’Anatòlia Central, Turquia, vora el riu Yeşilirmak.
Centre agrícola i comercial pomes, opi, tabac, blat Extracció de lignit Tenen anomenada les bòbiles que fabriquen teules i maons des del període seljuquí Antiga residència dels reis del Pontos, fou una de les ciutats més importants de l’imperi dels comnens de Trebisonda i dels seljúcides El soldà Baiazet II hi feu construir una mesquita el 1486
Kikwit
Ciutat
Ciutat de la regió de Bandundu, República Democràtica del Congo.
Té port fluvial al Kwilu, tributari del Kasai El primer assentament europeu, el 1901, la convertí en centre administratiu colonial 1910 Fou capital de la regió fins el 1972, que la capitalitat fou transferida a Bandundu, 275 km al NW Els principals recursos econòmics provenen de l’agricultura oli de palma, cocos, mandioca, cacauets i blat de moro
Reading
Ciutat
Capital del Berkshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, entre els rius Kennet i Tàmesi.
Conegut com a tradicional centre de floricultura, ha estat també mercat agrícola important, principalment pel blat de moro i la ramaderia bovina Indústries fosa de ferro, construcció de maquinària, cervesera, alimentària, arts gràfiques Centre d’ensenyament superior University of Reading, fundada el 1966, amb un reconegut departament d’investigacions agronòmiques floricultura i horticultura Església dels franciscans s XIV
Hermosillo
Ciutat
Capital de l’estat de Sonora, Mèxic.
És situada a la vora del riu Sonora Important centre agrícola i comercial, és el segon productor de blat de Mèxic Hi ha indústries alimentàries i foneries, i és un centre d’ensenyament superior Universidad de Sonora, inaugurada el 1942, i un institut tecnològic És també un nus de comunicacions carretera panamericana i ferrocarril Mèxic-Arizona
guañape
Història
Cultura precolombina del Perú.
S'estengué pel nord a la vall del Virú durant els segles XIII a IX aC, però els estrats més profunds descoberts a Cerro Prieto de Guañape daten del tercer millenni aC Cap al segle X aC aparegué el blat de moro i altres conreus, el llama domesticat i posteriorment la metallúrgia iniciada amb treballs d’or
barrinador

Gortyna xanthenes
Assianir (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga d’alguns insectes, principalment de lepidòpters.
El barrinador de l’arròs és el cràmbid Chilo phragmitella el de la carxofa, el noctúid Gortyna xanthenes el del blat de moro s’aplica a dues espècies Sesamia nonagrioides noctúid i Ostrinia nubilalis cràmbid El de la fusta pot ésser el còssid Zeuzera pyrina , però també alguns coleòpters de la família dels cerambícids, a part d’altres insectes
capsa
Història
Imposició pagada en moneda, establerta el 1434 pel municipi de Barcelona sobre l’entrada de cereals.
Es diferenciaven cadascuna de les classes la capsa del porxo de la civada , la capsa del porxo de l’ordi i la capsa del porxo del forment aquesta, subdividida en capsa del forment d’avall , sobre el blat arribat per mar, i capsa del forment d’amunt , sobre l’importat per terra Perdurà fins el 1462
Thar
Desert
Desert de l’Índia i el Pakistan, situat entre el baix Indus i la serralada d’Arāvalli Parvata.
És una vasta plana de 250 000 km 2 , amb zones rocalloses i arenoses El clima tòrrid i les escasses pluges hi dificulten la vida És cobert de matolls espinosos i bosc clar d’acàcies L’escassa població es dedica a la ramaderia nòmada d’ovins, cabres i camells, utilitzats per al transport, i a conreus precaris de mill i blat
Sukkur
Ciutat
Ciutat de la província de Sind, Pakistan.
Situada a la riba dreta de l’Indus, és centre de comunicacions fluvial i ferroviari, mercantil i industrial ciment, teixits, metallúrgia, productes alimentaris Al S de la ciutat hi ha el pantà de Sukkur , amb una presa de 1 600 m d’amplada, que permet el regatge de 2,8 milions d’hectàrees de conreu de blat, arròs, mill i cotó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina