Resultats de la cerca
Es mostren 967 resultats
Josep Garcia i Robles

Josep Garcia i Robles
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Després d’haver estudiat a Reus i a Vic, amplià estudis a Barcelona amb el pianista Nogués Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix al Collegi Valldemia Fou mestre de la família del primer comte de Güell Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona Escriví quatre breus òperes escolars, l’òpera Julio César i el drama líric Garraf Compongué l’oratori Santa Isabel de Hungría , per a quatre cors, orquestra i orgue, una missa de rèquiem per a veus i orquestra, Epitalami , per a orquestra i orgues, obres de música de cambra i peces per a…
Raoul Coutard
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador cinematogràfic francès.
Fou membre del servei d’informació militar durant la guerra d’Indoxina, i posteriorment fotògraf de premsa al Vietnam El realisme de la seva càmera imprimí un to estètic a la Nouvelle Vague Fou el principal director de fotografia de Jean-Luc Godard À bout de souffle , 1960 Une femme est une femme , 1961 Vivre sa vie , 1962, etc i de François Truffaut Tirez sur le pianiste , 1960 Jules et Jim , 1962 La peau douce , 1964, i collaborà també amb Jacques Demy i Pierre Schoendoerffer Com a realitzador dirigí Hoa-Binh 1970, La légion saute sur Kolwezi 1980 i SAS à San Salvador 1983 El 1978…
Joaquim Icart i Leonila
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Collaborà a Diario de Tarragona i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària 1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…
,
Nevers
Capital del departament de la Nièvre, a la Borgonya, França, situada vora la confluència del Loira amb la Nièvre.
Hi ha indústria de porcellana importada d’Itàlia al segle XVI i de maquinària agrícola És un nus ferroviari Correspon a l’antiga Noviodunum , on Cèsar, l’any 52 aC, reuní els aprovisionaments de l’exèrcit Seu episcopal segle V, fou important a l’època merovíngia A partir del segle IX fou seu del comtat de Nevers després ducat i li foren confirmats i reconeguts els seus privilegis i drets El 1669 el comtat fou annexat a la corona de França L’edifici més important és l’església de Saint-Étienne, construïda entre el 1083 i el 1097, en la qual hi ha els principals elements de l’església romànica…
Càpua
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia, situada a la riba del riu Volturno.
Correspon a l’antiga Casilinum , on es refugiaren els habitants de Càpua el 840 Fou el centre d’un gastaldat del ducat de Benevent, regit des del s VII per comtes longobards Formà part del principat de Salern quan aquest se separà de Benevent 847, i fou erigit en principat de Càpua , independent, per Atenolf I, comte de Càpua, quan aquest s’apoderà de Benevent 900 El 1059, el normand Ricard Drengot, comte d’Aversa, fou investit del principat pel papa després de l’expulsió del darrer príncep longobard Landolf VI El 1134 se sotmeté a Roger II de Sicília Ocupat en part pels catalans…
Autun
Localitat
Localitat de del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França, vora l’Arroux.
Centre industrial tèxtil, mobles, metallúrgia Sembla que reemplaçà Bibracte com a capital dels edus L’any 58 aC fou destruïda per Juli Cèsar reconstruïda, rebé el nom d' Augustodunum i esdevingué lloc de residència del prefecte de les Gàllies Bisbat des del segle III A la caiguda de la Gàllia en poder dels bàrbars, formà part del regne burgundi el 527 fou presa pels francs Sota Ricard el Justicier , comte d’Autun, que fundà el ducat de Borgonya segle X, la ciutat experimentà un renaixement Conserva importants monuments galloromans les portes Saint-André i d’Arroux, a les antigues muralles les…
poema simfònic
Música
Peça de música instrumental, destinada generalment a l’orquestra, i amb una finalitat descriptiva o narrativa.
La forma del poema simfònic és totalment lliure pel que fa a la quantitat de moviments i estructura interna, però sol centrar-se a l’entorn d’un tema principal un personatge Till Eulenspiegel, de Strauss, un lloc Il vecchio castello , o Quadres d’una exposició , de Musorgskij, i fins i tot una obra literària o pictòrica FLiszt fou el creador del gènere derivat de la música programàtica amb Ce qu'on entend sur la montagne 1848 s’han destacat també Musorgskij Una nit a la muntanya pelada , Rimskij-Korsakov Antar , BSmetana Má Vlast , César Franck Le chasseur maudit , 1882 i,…
càntabre | càntabra
Història
Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la península Ibèrica, a la zona muntanyosa de l’actual província de Santander i part oriental d’Astúries des del riu Sella fins al Nerbion.
Entre les tribus càntabres cal esmentar els aurins, còncans, coniscs, morecans, orgenomescs, tamàrics, vadinians i velegians Hom troba en els càntabres un element bàsic preindoeuropeu i un altre de cèltic o indoeuropeu antic Tenien una cultura agrícola primitiva de tipus matriarcal Són esmentats per primera vegada el 195 aC el 151 aC foren aliats dels vacceus contra els romans A les ordres d’Afrani feren la guerra a favor de Sertori Foren aliats dels aquitans en llur guerra contra Juli Cèsar i els darrers hispànics sotmesos a Roma les anomenades guerres càntabres , contra els càntabres, els…
Stephen Frears
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic britànic.
Format a la televisió, feu esporàdiques incursions cinematogràfiques — Gumshoe 1971 i The Hit 1984— fins que l’èxit de My Beautiful Laundrette 1985 li permeté desenvolupar la seva mirada crítica a través dels films Prick Up Your Ears 1987, Sammy and Rosie Get Laid 1987, Dangerous Liaisons 1988, César a la millor pellícula estrangera el 1990 i premis Sant Jordi 1990 del públic i del jurat a la millor pellícula estrangera o The Grifters 1990, adaptació d’una novella de Jim Thompson realitzada als Estats Units d’Amèrica També ha dirigit Hero 1992, The Snapper 1993, Mary Reilly 1995…
Abdellatif Kechiche
Teatre
Director i actor de cinema francès d'origen tunisià.
A sis anys anà a viure a França S’inicià en el cinema com a actor, i destacà en Les Innocents 1987, d’André Téchiné i, sobretot, en Beznessv , de Nouri Bouzid, film amb el qual obtingué el premi d’interpretació masculina del Festival de Namur 1992 Debutà com a director el 2000 amb La Faute à Voltaire , amb què obtingué el Lleó d’Or a la millor primera obra, al qual seguiren diversos títols en els quals és central la problemàtica de la immigració L’Esquive 2004, guardonat amb tres premis César el 2005, dos dels quals al millor director i la millor pellícula La Graine et le Mulet…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina