Resultats de la cerca

Doctorada en medicina i cirurgia a la Universitat de Cantàbria el 1985, és profesora de Psicofisiologia a la Universitat Ramon Llull, professora collaboradora a la Universitat Autònoma de Barcelona Participa també en el programa Health and Life Sciences Genetics and Disease, de la Universitat Pompeu Fabra Coordina el projecte Gens i Malaltia del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, on dirigeix un equip de recerca sobre el cromosoma 21, la trisomia del qual provoca la síndrome de Down Ha presidit la International Behavior and Genetics Society 2005 i és també membre de la junta directiva…

Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta treballs, s’…

D’idees republicanes, fou un dels iniciadors de l' Acadèmia d'Higiene de Catalunya , el 1892, i de l’Institut Mèdic Social de Catalunya, organismes que presidí Fundà una primera revista mèdica escrita en català, La Gynecologia Catalana 1898 El 1909 ingressà en l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Assolí popularitat en interessar-se pel tractament de la tuberculosi fou un dels organitzadors i president d’honor del Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi i en denunciar la tasca reaccionària del Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi Sense militar en cap…

Graduat en medicina i cirurgia pel St Batholomew’s Hospital de Londres 1978, el 1987 es graduà en medicina per la Universitat de Cambridge Posteriorment feu carrera docent i recerca a la Universitat d’Oxford, on el 1989 creà un laboratori per a investigar els mecanismes de detecció dels nivells d’oxigen en les cèllules i les funcions reguladores de l’ eritropoetina Amb independència i parallelament a les investigacions de  William G Kaelin  i Gregg L Semenza , descobrí les funcions de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en la producció d’hematies en condicions de…

Està considerat el pare de la cardiologia de l’esport a Catalunya i la primera persona que es preocupà de la repercussió de l’esport en l’aparell cardiovascular Dirigí els departaments de cardiologia del Centro de Investigaciones Médico-Deportivas 1968-83 i del Centre de Medicina de l’Esport de Barcelona 1983-99

Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…

Les glàndules mamàries són incloses en aquest estudi, perquè són influïdes per l’ovari i la hipòfisi, que incideixen en llur funcionament per mitjà de les hormones Aquesta branca de la medicina, estretament lligada a l'obstetrícia, ha experimentat notables avenços els darrers anys L’aparició de l'ecografia, atesa la seva innocuïtat, fins i tot durant l’embaràs, ha collocat les tècniques diagnòstiques radiològiques tradicionals en un segon terme Hom ha aconseguit també un notable desenvolupament dels mitjans contraceptius El perfeccionament de les tècniques quirúrgiques ha possibilitat…

És anomenada càncer de pàncrees o tumor maligne de pàncrees la proliferació anormal de cèllules d’aquest òrgan que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formen una massa o tumor, envaeixen els teixits propers i fins i tot s’estenen a d’altres òrgans a través de la circulació sanguínia o limfàtica, amb la qual cosa originen l’aparició de metàstasis o tumors secundaris Els tumors malignes de pàncrees se solen mantenir asimptomàtics fins que s’infiltren pels òrgans veïns, com l’estómac, el fetge o l’intestí prim Tanmateix, però, n’hi ha que es manifesten precoçment amb icterícia o…