Resultats de la cerca
Es mostren 4959 resultats
Paleogen
Geologia
Subsistema o subperíode inferior del Terciari.
És compost de tres sèries o èpoques Paleocè , Eocè i Oligocè Comprèn de -65 a -24,6 milions d’anys
bisbat de Mallorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital Palma i que comprèn l’illa de Mallorca i la de Cabrera.
Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…
mar Lígur
Mar
Sector de la mar Mediterrània, situat entre la costa italiana (N i E), la francesa (W) i l’illa de Còrsega (S), ocupat en gran part pel golf de Gènova, en el seu extrem septentrional.
Hi ha ports importants, com Niça, Gènova, La Spezia i Liorna Comprèn part de la Costa Blava i la Riviera italiana
pícids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 8 a 56 cm, que presenten el bec fort, subcònic, recte o lleugerament corb, la llengua molt llarga i capaç d’ésser projectada enfora gràcies a una important modificació del hioide, que la manté, i tenen dotze rectrius.
Comprèn 210 espècies, repartides entre diversos gèneres, els més importants dels quals són Picus, Dendrocopos, Campiphilus i Jynx Tots són insectívors
proteals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que inclou plantes llenyoses, de fulles generalment alternes, coriàcies, simples o compostes; de flors de colors vius, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres, de periant simple i d’ovari súper, disposades sovint en inflorescències en forma de capítol o de pinya, i de fruits en fol·licle capsuliforme, en drupa o en aqueni.
La pollinització és duta a terme per insectes, ocells i fins i tot marsupials Comprèn únicament la família de les proteàcies
portulacàcies
Botànica
Família de centrospermes composta per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles esparses o enfrontades, carnoses i estipulades, de flors hermafrodites, en general regulars i hipògines, agrupades en cimes racemiformes, i de fruits dehiscents, normalment capsulars.
Comprèn unes 500 espècies, d’arreu del món però especialment d’Amèrica, la més comuna de les quals és la verdolaga
rafflesiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per plantes paràsites, sense clorofil·la i amb l’aparell vegetatiu reduït, de flors actinomorfes, solitàries o en raïm, generalment unisexuals, de periant monoclamidi i d’ovari ínfer, i de fruits bacciformes o capsulars, amb llavors petites i abundants.
Comprèn unes 55 espècies, la majoria tropicals, de les quals el frare d'estepa Cytinus hypocistis és freqüent als Països Catalans
limacòdids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada perquè les erugues tenen aspecte de llimac.
Són macrolepidòpters petits d’activitat nocturna Comprèn unes 1500 espècies, tres de les quals són europees, presents també als Països Catalans
llengües kartvelianes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües caucàsiques del sud.
Comprèn el georgià, que n'és la llengua principal, el mingrelià i el svanetià, cadascuna d’aquestes llengües amb dialectes propis
vall d’Aguilar
Vall que forma el riu de la Guàrdia o d’Aguilar entre la serra d’Ares i el puig de Sant Quiri.
Al s XVI fou anomenat amb aquest nom el territori que avui comprèn el municipi de Noves de Segre Alt Urgell