Resultats de la cerca
Es mostren 2779 resultats
Sant Andreu de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
L’església de Sant Andreu apòstol de Gavasa, “ que est deforis, prope predictam villam de pretitulato castro Gavase ”, fou lliurada pels comtes Ermengol IV i Llúcia d’Urgell al monestir de Santa Maria de Gualter en propi alou 1079 No s’ha conservat al poble de Gavasa memòria de cap església amb aquesta advocació
Guadall d’Empúries-Rosselló
Cristianisme
Bisbe d’Elna (920-47).
Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat
Guàrdia de Noguera

Vista del nucli de Guàrdia de Noguera (Castell de Mur)
© C.I.C. - Moià
Vila
Vila i cap municipal de Castell de Mur, al Pallars Jussà.
Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia , esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i després de la corona L’església parroquial és dedicada a l’Esperit Sant Fins el 1972, que s’annexà al de Mur, fou municipi independent
marquesat de Ponts
Pont
Construcció i obres públiques
Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d’Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts.
A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI
Antoni de Cardona i Enríquez
Història
Lloctinent de Sardenya (1534-49).
Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume Fill del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV, es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V 1535, camí de Tunis
Berenguer de Cerdanya-Besalú
Cristianisme
Bisbe d’Elna (993-1003).
Fill d’Oliba Cabrera, comte de Cerdanya-Besalú, i d’Ermengarda, i germà petit del futur bisbe Oliba de Vic Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l’abadia de Cuixà 1000 Morí a la batalla d’Albesa 1003, contra els sarraïns
Francisco de los Ángeles Quiñones
Cristianisme
Eclesiàstic i liturgista castellà.
Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911
Maria de Vilademuls
Història
Comtessa d’Empúries.
Filla de Ramon de Vilademuls i d’Alamanda de la Roca i neboda de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls Heretà dels pares la baronia de Vilademuls i el castell de la Roca Perpinyà, que uní al patrimoni dels comtes d’Empúries quan es casà amb Hug IV mort el 1230 Fou mare del comte Ponç IV
ducat de Sessa
Història
Títol concedit al regne de Nàpols per Ferran el Catòlic a Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample Aquest fou conegut com a palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799
castell del Quer

El castell del Quer
© Xevi Varela
Castell
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), al roquer del poble del Querforadat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.
En resten només fragments de murs Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina