Resultats de la cerca
Es mostren 4128 resultats
Taizhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada 50 km a l’E de Yangzhou, en el canal Dong-yang que l’enllaça amb l’àrea litoral de Jiangsu Els anys cinquanta fou construït un altre canal per enllaçar-la directament amb el Iang-Tsé, que la convertí en un punt de transbordament de mercaderies, especialment cotó i blat, transportats a les diverses grans ciutats del S del Iang-Tsé Té indústries farineres, tèxtils, i de xarxes de pesca
Kawai
Música
Firma japonesa de fabricació de pianos.
Fundada el 1927 per Koichi Kawai, es convertí ben aviat en la segona productora japonesa de pianos i altres instruments musicals, per darrere de Yamaha Des dels anys seixanta s’expandí considerablement amb les exportacions a Amèrica i Europa, on és apreciada pel so brillant dels seus instruments i els seus estàndards de qualitat i preus raonables, especialment en els models domèstics i d’estudi, com també pel pedal harmònic dels models de cua
Juan de Urruela Morales
Hípica
Genet de polo.
Traslladà la seva residència a Catalunya, on practicà també altres esports com el futbol i el tennis Fou el primer porter del Futbol Club Barcelona El 1897 participà en la fundació del Reial Club de Polo de Barcelona Es convertí en el primer genet que guanyà la Copa President de polo 1914 El 1905 presidí l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona El 1918 fou escollit president del Reial Lawn Tennis del Turó
Àlex Soler Cabot
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou el primer president de la Federació Catalana de Pentatló Modern, càrrec que ocupà en dues etapes diferents 1982-92, 2000-01 El 1994 es convertí en membre del Comitè Olímpic Espanyol, i optà a la presidència el 2002 També fou vicepresident de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1989-92 Presidí la comissió estatal de pentatló modern 1996-2000 i el 2013 accedí a la presidència de la Federació Espanyola de Pentatló Modern
Les noces de Fígaro
Música
Comèdia de P.A.C.de Beaumarchais (la segona de les dedicades a Fígaro), en la qual el protagonista, després d’haver combinat el matrimoni del comte Almaviva amb Rosina, es disposa a casar-se amb Susanna, cambrera d’aquesta.
Compta, però, amb la disposició contrària del pare de Rosina, que el vol fer casar amb la vella Marcellina, que, sense saber-ho, és la seva mare Al final, resolts els nombrosos embolics ocasionats, Fígaro aconsegueix de casar-se amb Susanna Servint-se d’un llibret que li féu LDa Ponte, Mozart convertí aquesta obra en una òpera molt notable Le nozze di Figaro , estrenada a Viena el 1786 al Liceu de Barcelona el 1916
Junta Democrática de España
Història
Organisme unitari d’alguns sectors de l’oposició antifranquista espanyola, creat el 1974 sota l’impuls bàsic del PCE i amb l’adhesió gradual de CCOO, Partido Socialista Popular, PTE, Alianza Socialista de Andalucía i independents, com Rafael Calvo Serer.
El 1976 es fusionà amb l’organisme rival, Plataforma de Convergencia Democrática establert el 1975 pel PSOE, MC, democratacristians i socialdemòcrates, en l’anomenada Platajunta o Coordinación Democrática Aquesta s’amplià encara, el mateix any, amb nous partits i organitzacions unitàries de les nacionalitats —de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques—, i es convertí en Plataforma de Organismos Democráticos, que negocià amb el govern Suárez el contingut de la reforma política engegada per aquell
Olaf I de Noruega
Història
Rei de Noruega (995-1000).
Darrer net de Harald I, passà la seva joventut a Rússia i posteriorment a Anglaterra, on es convertí al cristianisme El 995 s’imposà com a rei de Noruega i es dedicà a convertir els seus súbdits i els irlandesos, utilitzant per a aquest fi clergat alemany i anglès Fou un guerrer famós i les seves gestes foren cantades a les sagues Després de la seva mort hi hagué un període d’anarquia
Jules Michelet

Jules Michelet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor i historiador francès.
Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums
Henry Edward Manning

Henry Edward Manning, arquebisbe de Westminster.
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877
Justí
Cristianisme
Apologista i màrtir.
Filòsof platònic, es convertí al cristianisme i ensenyà a diverses ciutats La seva obra apologètica, conservada en l' Apologia primera, l' Apologia segona i el Diàleg amb l’hebreu Trifó , alhora que defensa els cristians de la persecució injusta de què són objecte, intenta de justificar racionalment, a nivell filosòfic i teològic, la fe cristiana És també un testimoni important de la litúrgia primitiva La seva festa se celebra l’1 de juny
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina