Resultats de la cerca

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1862 Fou catedràtic d’obstetrícia de la Universitat de València 1872, de la facultat de la qual fou degà Presidí l’Ateneu Científic Literari i Artístic de València 1881-84/85 i fundà i dirigí durant dotze anys la Crónica Médica de Valencia El 1889 es traslladà a la facultat de medicina de Barcelona Publicà diversos manuals i tractats d’obstetrícia

Fou el més gran historiador de l’antiguitat cristiana Participà en la controvèrsia ariana i proposà una solució de compromís Escriví panegírics de Constantí, obres apologètiques, bíbliques i dogmàtiques, però les més importants són les històriques, entre les quals es destaquen una crònica ~303 i la Història eclesiàstica , que constitueix un recull de fets històrics, documents i escrits de l’Església primitiva fins a la victòria de Constantí 324

Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals Mirador , El Be Negre , La Publicitat , Serra d’Or , Avui   Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990

Escrit en castellà, informava sobre la crònica boxística i contenia reportatges de combats de les figures del moment També incloïa lliçons de boxa, articles sobre tècnica i entrenament i una secció anomenada "Higiene i cultura física", a més d’un colleccionable de boxa Dirigida per Gabriel Trillas, alguns dels seus redactors eren el mateix Trillas, Armando Quintana, M Rodrigo o A Galerón Tenia corresponsalies a Espanya i a l’estranger

Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques

Informava de l’actualitat esportiva, amb especial dedicació al futbol català de diverses categories Publicà reportatges i articles a càrrec de reconegudes firmes del periodisme esportiu com Manuel Rubio, Agustí Peris de Vargas, Rossend Calvet, J Canals Carbó i A Karag, que feia la crònica des de Madrid Els reportatges fotogràfics eren de Claret i Bert, Espert, i Alvaro De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren pocs números

De família noble, començà a escriure per al cercle dels afeccionats a la caça i a la pesca Gran coneixedor de la llengua i serè observador de la natura russa, deixà el classicisme, sota la influència de Gogol’, i es passà al realisme Basades en records autobiogràfics, escriví Semejnaja Khronika ‘Crònica familiar’, 1856 i Detskije gody Bagrova-vnuka ‘La infantesa del net Bagrov’, 1858 És pare de  Konstantin i  Ivan Aksakov

Ha publicat els reculls Matèries encara 1995, Vint-i-dues capes de pintura 1998, Crònica de l’ocupant 1995, La culpa 1998, premi Vicent Andrés Estellés i Els estius 2008 A partir d’una tensió interna entre discursivitat expansiva i lirisme concentrat, la poesia de Porcar verbalitza la desolació humana en un món buit i caòtic Manté un bloc i un fotobloc a Internet sota el títol estellesià de Salms

Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921

De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu