Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona, que més tard esdevingué el Centre Esportiu Badaloní i, des del 1939, el Club Joventut de Badalona Dirigí el primer equip de la Penya en dos períodes diferents entre el 1939 i el 1946 També exercí de directiu del club, que presidí durant els anys cinquanta, i arribà a ser el soci número u de l’entitat

S’inicià al Club Atlètic Laietà, en el qual milità tota la seva vida Entre el 1945 i el 1953 participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, principalment en proves de mig fons El 1952 obtingué el títol d’entrenador d’atletisme i entrà al collegi de jutges i cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme Fou directiu i gerent del Laietà 1982-88

La temporada 1959-60 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, procedent del Saragossa, i restà al club fins a la de 1969-70, que jugà 328 partits i marcà 181 gols Acabà la carrera al Reus Deportiu Fou secretari tècnic del Gimnàstic 1973-74 i entrenà equips regionals com el Móra d’Ebre, el Falset, el Vila-seca i el Torreforta Fou directiu del Nàstic 1980-82

Fou un dels capdavanters de la Joventut Republicana de Lleida Elegit alcalde de la seva ciutat, dimití després del cop d’estat de Primo de Rivera i lluità clandestinament contra la Dictadura Diputat a les corts constituents el 1931 Fou membre de la diputació provisional de la Generalitat, de l’equip directiu del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat al Parlament català

Contribuí decisivament en el renovellament del cinema anglès a partir del 1926 Descobridor de Hitchcock i aliat de Robert Flaherty, la seva influència augmentà durant la Segona Guerra Mundial, i, a través de l’Ealing Studio, tingué el seu apogeu en la dècada 1945-55 Fundador de la Bryanston Films i directiu del British Film Institute El 1969 publicà la seva autobiografia A life time of films

Pretenia “corregir los vicios y las imperfecciones del Estado Español, mediante la difusión de los principios del derecho público moderno y la educación del pueblo para el desempeño de su función de rector y director único de la vida pública” Comitè directiu José M Vila Coro advocat, president, José Calvo Mínguez secretari, Valentín F Navarro Azpeitia notari, Adolfo Garro Alonso enginyer, Rafael García Fando catedràtic i Ernesto Freixas Socias enginyer

Membre del Club Columbòfil Baix Llobregat, del seu colomar, en sortiren coloms que aconseguiren grans èxits, com Turbo , que fou ascolom de Catalunya de mig fons dues vegades 2006, 2007 Fou guanyador del Campionat Nacional de colomins 2003 i campió de Catalunya de mig fons 2007, 2008 i velocitat 2009 Amb el seu club, del qual fou directiu, assolí tres vegades el Campionat d’Espanya 2005, 2007, 2008

Membre del Club Natació Atlètic, participà en la primera Travessia del Port de Barcelona l’any 1926 Acabada la Guerra Civil, tornà al club com a directiu Posteriorment en fou el president durant nou anys 1948-57 D’altra banda, collaborà amb el comitè de competició de waterpolo de la Federació Catalana de Natació L’any 1966 rebé la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola

Soci del Reial Club de Tennis Barcelona des de l’any 1929, el 1934 fou finalista del Campionat d’Espanya de dobles al costat de JM Blanc i el 1940 en fou campió amb L Carles Fou directiu del Futbol Club Barcelona durant la presidència d’Enric Llaudet 1961-68 L’any 1969 fou fundador i primer president de l’Agrupació Esportiva Sarrià Fou president del Tennis Barcelona 1972-76

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera