Resultats de la cerca

Visqué a Acragant i després, per espai d’uns cinquanta anys, a Atenes Hom creu que, ja vell, tornà al seu país nadiu La seva obra —de la qual resten prop de 150 fragments— era una història dels sicilians i dels italiotes, seguida d’una dura monografia sobre Agàtocles i un apèndix sobre el monarca Pirros Fou utilitzada àmpliament per Diodor Sícul i significà, al seu temps, una continuïtat de la historiografia politicoretòrica iniciada per Isòcrates Alhora oferí una novetat quant al desig de recopilar molts documents i l’interès per la descripció etnogràfica Timeu gaudí d’una gran popularitat…

El 1810 era establert a Vilanova i la Geltrú, però durant el Trienni Constitucional figura ja a Barcelona com a fornidor de la tropa Installà posteriorment una petita banca, i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando Participà en diverses societats de transport i d’assegurances i formà part de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España Proteccionista, fou vocal de la Junta de Comerç 1830 El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós durà fins el 1865 per…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa entre dues parts simètriques Consta de dos pals o troncs de fusta dura i resistent alzina, roure o alguna de similar, de llargada i gruix variables, que s’utilitzen en les danses denominades de garrots, palitrocs o bastons El so es produeix pels cops que els balladors donen, de manera alternant, als seus pals entre si, als dels altres balladors o bé copejant a terra, tot marcant amb cops secs i amb força el ritme del ball A Catalunya són de fusta tornejada, tenen una forma lleugerament troncocònica i poden arribar a fer 40-45…

Visqué la infància i l’adolescència a Perpinyà 1905-21 Allà s’inicià en la pràctica del rugbi a l’Sporting Club del Vernet 1918-21, com a mig de melé Després, a Barcelona, s’incorporà a l’Atlètic de Catalunya 1921-30, on més tard fou directiu El 1936 formà part del Comitè Popular Pro Esport Català, que ideà la celebració de l’Olimpíada Popular Creà el Comissariat d’Esports de la Generalitat de Catalunya, del qual formà part del comitè executiu El 1937 dirigí l’Escola de Vol a Vela de la Generalitat, però a causa de la guerra no durà ni un any En acabar la Guerra Civil s’exilià a…

Completament sanguinolent els primers dies, després es torna serosanguinolent, i esdevé, cap al final, serós

És idònia per a ésser tenyida o entretallada, perfilada o tornejada Hom l’empra per a la fabricació de botons, estoigs, escaquers, etc també és emprada en marqueteria i, en forma de llentilles, per a embotir en instruments de música, armes i altres estris

La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després…

Tingué els mateixos titulars que el ducat de Saxònia-Gotha fins el 1638, quan passà al duc de Saxònia-Weimar, el 1640 al de Saxònia-Altenburg, el 1672 al de Saxònia-Gotha i, finalment després de llargs litigis, el 1699, ©al de Saxònia-Saafeld ducat que havia estat format el 1680 per a un fill —Joan Ernest I, mort el 1729— del duc Ernest I de Saxònia-Gotha Des del 1714 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Coburg-Saafeld , i, en adquirir Gotha i passar Saafeld al ducat de Saxònia-Meiningen 1825, esdevingué 1826 ducat de Saxònia-Coburg-Gotha i durà fins el 1918, que…

El decreixement es reflecteix en el retrocés de determinats indicadors, com ara el de producció de béns i serveis, un menor consum d’energia, la reducció de l’estalvi o la inversió, entre d’altres Si hom parla dels cicles econòmics, formen part de la fase de decreixement o contracció, la recessió, que tècnicament es produeix quan hi ha més de dos trimestres consecutius de contracció del producte interior brut PIB i que s’anomena crisi quan és particularment abrupta així com la depressió, que és el punt més baix del cicle i una recessió dura amb descensos del PIB superiors al 10%,…