Resultats de la cerca

Fill de Josep Espasa i Anguera Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es feu càrrec de l’editorial Josep Espasa i Fills hi impulsà la publicació d’obres de medicina i contribuí a la creació de l’ Enciclopedia Espasa El papa Pius IX el feu cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne

Llicenciat 2002 i doctorat 2013 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, cursà també un postgrau de traducció literària a la Universitat de Galles-Swansea, on fou lector de català 2004-06 També feu estades d’estudis a la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg i a la Universitat Nacional Capodístrias d’Atenes Des del 2008 és director editorial de l’editorial Alpha - Fundació Bernat Metge i responsable de la Collecció Bernat Metge  d’autors grecs i llatins Ha traduït del grec antic Cartes , de Plató, del grec modern Aléxandros Papadiamandis, Stratis…

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de Barcelona, i…

Vida Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i collaborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives 1928-47 i professor de l’Escola Massana 1966-71 Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums collectius sobre l’art català És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble Llibre del moble català , 1976 o la sardana Dins la seva obra destaquen els tres volums de La…

Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou succeït l’any 2019 per…

Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…

Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats…

Cofundador i director d’Angle editorial i responsable de l’empresa cultural Transversal, va ser cap de Cultura d’“El Pou de la Gallina” i del diari “Regió 7”, responsable del seu suplement a “Idees” i redactor de la revista “Faig” També és responsable del projecte museogràfic de Món Sant Benet Ha publicat En el llindar , un conjunt de tres novelles curtes

Pretenia fomentar la pràctica dels esports, especialment del futbol, entre els joves Combinava la informació tècnica amb les curiositats i anècdotes Hi dibuixava Albert Mestre, i dels reportatges gràfics en tenia cura Maymó De periodicitat setmanal, sortia els dijous Se’n publicaren com a mínim 12 números En cessar la revista, la mateixa editorial Millà publicà Mis deportes , de característiques similars

Amb el subtítol Anuario internacional de los deportes , aplegava els resultats de les competicions esportives internacionals i estatals de l’any anterior Fou dirigit per Agustí Jolis, amb la supervisió tècnica de Lluís Meléndez, i tingué la collaboració de Mundo Deportivo S’editava dins la collecció “Herakles” de l’editorial Hispano Europea Se’n publicaren com a mínim dues edicions