Resultats de la cerca

Jugava sense careta de protecció La temporada 1952-53 fitxà pel FC Barcelona i, posteriorment, jugà amb el Creu Roja de Barcelona 1953-56, el RCD Espanyol 1956-60, l’Igualada HC 1960-63, el CP Vilanova 1963-66, el CH Mataró 1966-69 i el FEMSA de Madrid 1969-71, equip que també entrenà Guanyà quatre Campionats d’Espanya 1953, 1957, 1964, 1967 i quatre de Catalunya 1958, 1964, 1966, 1968, una Lliga de divisió d’honor 1968 i una altra de primera divisió 1970 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió del món 1955, 1964 i d’Europa 1955, 1957 i assolí tres Copes de les Nacions de Montreux 1957…

S’installà a Lleida, on s’entrena sota les ordres d’Antonio Cánovas, i el 2007 aconseguí la nacionalitat espanyola En Campionats de Catalunya assolí un títol de 5000 m 2008 i un de cros 2009, i en l’àmbit estatal, dos de 10000 m 2007, 2010 i dos de cros 2011, 2014 i un subcampionat de cros 2017 El 2010 establí el rècord català de 10 km en ruta Competí en diversos mundials de cros i es proclamà subcampió d’Europa 2010, 2012 de cros i campió d'Europa per equips 2015 En les proves de pista, disputà els 10000 m dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, d’un Campionat del Món…

Practicà la boxa amateur a l’Sporting Boxing Club, on s’entrenà amb Ramon Larruy, i el 1927 s’incorporà a la junta directiva del club També practicà altres esports com el futbol, el rem, l’esquí i l’excursionisme El 1944 es convertí en àrbitre de boxa, tasca que desenvolupà fins el 1975, any que es retirà per imperatius reglamentaris després de dirigir centenars de combats d’àmbit català, estatal i internacional Collaborà en mitjans esportius com a especialista de boxa Publicà Història de la boxa catalana 1996, que es convertí en la crònica de referència sobre aquest esport Rebé la medalla d’…

Jugà de defensa en diversos clubs anglesos, entre els quals cal esmentar el Fulham, el Birmingham i el Blackpool En retirar-se, passà al futbol català per exercir d’àrbitre i d’entrenador Dirigí el CE Europa 1922-24, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa davant de l’Athletic Club de Bilbao en la millor temporada de la història del club gracienc Entrenà el FC Barcelona, ja avançada la temporada 1924-25, en substitució de Pozsonyi i guanyà el Campionat de Catalunya d’aquella edició i també la Copa d’Espanya La temporada següent dirigí l’Athletic Club, després…

S’inicià en la pràctica del judo a Barcelona de la mà del mestre Henry Birbaum i entrenà sota les seves ordres al Club Judo Barcelona Competí com a pes lleuger i es proclamà tres cops campió d’Espanya en diverses categories 1962, 1963, 1964 Integrà l’equip estatal i participà en cinc Campionats d’Europa i en un Campionat del Món 1961 El 1965, una lesió a l’esquena provocà la seva retirada Es dedicà a l’arbitratge i exercí com a professor al Judo Club Bilbao Posteriorment obrí el seu propi gimnàs a Bilbao, el Shin Gi Tai Publicà llibres i manuals de judo, com El libro del judoka 1996 o Nuevo…

Destacà al CN Tolosa i arribà a la Residència Blume després d’haver passat pels centres d’alt rendiment de la Federació Espanyola d’Izarra i Màlaga Fitxà pel CN Montjuïc el 1980 Fou nou vegades campió estatal set d’hivern i dues d’estiu, sobretot en 200 m papallona, però també en 100 m papallona, 200 m i 400 m estils –aquest últim el 1988 nedant amb el CN Ordizia– Establí quatre rècords d’Espanya, dos en piscina de 50 m ambdós en 200 m papallona i dos en piscina curta 200 m papallona i 400 m estils Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Durant un temps s’entrenà i estudià als EUA…

Fou soci fundador del club de futbol sala Industrias García, actual Marfil Santa Coloma, que presideix des de la seva fundació l’any 1975 Durant un temps entrenà els equips inferiors del FC Barcelona El 1975 agrupà un grup de treballadors de la seva empresa Industrias García i formà un equip de futbol sala d’aficionats El primer equip ascendí diverses categories i la temporada 1986-87 guanyà el campionat de primera divisió espanyola Al final de la dècada es profesionalitzà Fou subcampió de la divisó d’honor estatal la temporada 1998-99 Juntament amb el seu germà Alfons, mantingué el club a l’…

Aconseguí el títol de monitor d’equitació i el 1978 començà a exercir com a jutge de doma clàssica Deixeble de HerbertRehbein i George Theodorescu, guanyà el Campionat Internacional de races barroques nivell L 1999 Fou campió d’Espanya de doma clàssica de nivell Critèrium 1998, i aconseguí també el subcampionat d’Espanya de nivell absolut 1986, 1988 Fou campió de Catalunya de doma 1998 i de cavalls de pura raça espanyola nivell 2 1999 i nivell 1 2006 També fou subcampió de Catalunya de doma clàssica 2004, 2008 Propietari del Centre d’Ensinistrament Víctor Álvarez CAVA de Sant Martí Vell,…

S’inicià al Club Patín de Barcelona, en el qual jugà quatre temporades i fou campió d’Espanya 1950 Després, jugà un any al Vidalet Hoquei Club, tres al Creu Roja un a l’equip de segona, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, i dos en el de primera divisió Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1955 El mateix any marxà a Madrid i es convertí en jugador entrenador del FEMSA, en el qual es retirà la temporada 1959-60 Després inicià una llarga carrera com a tècnic que el portà, entre altres banquetes, a la del Futbol Club Barcelona També entrenà l’Hoquei…

Migcampista que jugà al Futbol Club Barcelona 1950-54, l’Oviedo 1954-58, el Cadis 1958-59 i el Centre d’Esports Sabadell 1959-61 Guanyà dues Lligues 1952,1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953,dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Seguí jugant en equips de tercera divisió, com el Club de Futbol Badalona 1961-62, la Unió Esportiva Figueres 1962-63 i la Unió Esportiva de Sants 1963-64, on es retirà Des de llavors entrenà equips de divisions inferiors i de categories juvenils com la Unió Deportiva Atlètica Gramenet, la Unió Esportiva Sant Andreu, el Barcelona…