Resultats de la cerca

Pretenia ser una tribuna oberta a l’opinió dels afeccionats del Futbol Club Barcelona Dirigida per Pere Bosch, tingué Pere Riaño com a redactor en cap El fotògraf Antoni Campañà hi exercí de director periodístic De periodicitat mensual, tenia cinquanta-quatre pàgines Se’n publicaren com a mínim vint-i-un números

Fou tres vegades campió de Catalunya d’individual 1911, 1914, 1917 i sis de dobles 1908, 1910, 1911, 1913, 1914, amb E Witty, i 1912, amb R Herbert També fou campió 1914 i subcampió 1913 d’Espanya de categoria individual Exercí de jutge àrbitre i fou president de la federació espanyola 1929-31

Jugà tres temporades en el Gimnàstic de Tarragona 1947-50, on arribà procedent de l’Atlético Aviación i jugà 72 partits Després marxà al València i, posteriorment, entrenà equips catalans, com el Martorell, l’Igualada, el Lleida, el Badalona, l’Europa i l’Hospitalet També exercí de secretari tècnic al Sabadell 1973-74

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, és Mestre Català des del 1990 Fou campió de Catalunya de ràpides de la primera categoria 1984, i campió absolut de ràpides de la XII Festa Catalana d’Escacs 1989 Exercí també de professor i coordinador de l’escola d’escacs del CE Sant Andreu

Fou campió d’Espanya de velocitat 1932, 1933, 1934, 1939, 1941, 1942, 1943, 1945 Exercí de periodista a Mundo Deportivo cobrint edicions del Tour de França, la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana i el Dauphiné Libéré Escrigué un llibre sobre la història de la Volta a Catalunya

Receptor que jugà diverses temporades al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona durant la dècada de 1990 Aconse-guí dos ascensos, a primera divisió 1992 i a la Superlliga 1996 Es retirà l’any 2004 i exercí tant de delegat com d’entrenador en diversos clubs dels Països Ca-talans

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

Estudià humanitats i filosofia a Tarragona Inicià estudis de dret i medicina a Cervera i Osca, que hagué de suspendre a causa de l’anomenada Guerra del Francès també féu estudis de geologia i mineralogia L’any 1800 es doctorà a Montpeller Treballà per millorar els alambins de destillació d’alcohols i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals El 1804 s’establí a Reus, on exercí la medicina, participà en l’estudi sanitari del port de Salou i es casà A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata Durant la guerra, amb el…

Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari Avui des del 1983 Coautor dels llibres Conèixer el cinema , El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans , dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre 1987 i 1990