Resultats de la cerca

Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner

El patetisme romàntic de la seva lírica patriòtica influí molt més enllà del seu temps El 1823 escriví la lletra de l’actual himne nacional d’Hongria, musicada per FErkel És autor de l’assaig Nemzeti hagyományok ‘Les tradicions nacionals’, 1826, on exposà els seus punts de vista sobre política literària Tractà de qüestions d’educació i de moral a Parainesis Kölcsey Kálmánhoz ‘Admonició a KKölcsey’, 1837, dirigit al seu nebot

Professor de matemàtiques aplicades al Haverford College Pennsilvània 1891-1907 i a la Universitat de Yale 1907-32, investigà dins el camp de la mecànica celeste Les seves taules de la Lluna 1920 resten com el millor treball sobre el complex moviment d’aquella Exposà l’existència d’irregularitats en el moviment de rotació de la Terra 1926 i investigà sobre les teories planetàries, els asteroides i la ressonància

Exponent del “realisme crític” rus, és un dels primers escriptors realistes marxistes que exposa obertament la vida del treball a Rússia Dels seus contes es destaquen Gorod v stepi ‘La ciutat en l’estepa’, 1912 i Železnyj potok ‘El torrent de ferro’, 1924 Collaborà amb MGor'kij en la creació de la Unió d’Escriptors de l’URSS, i és considerat com un dels clàssics del realisme socialista

Conegut només per Sarabia Format a Llotja Es presentà individualment el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, on exposà diverses vegades posteriorment, així com en altres països, especialment a Amèrica Cal remarcar els seus nus femenins i els temes de gitanos, així com els paisatges, especialment del Marroc i de Tossa de Mar, vila a la qual estigué molt lligat Estigué casat amb la pintora Lola Bech i Beltran

Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat

Començà a pintar tard, el 1947, animada pel seu fill, el pintor Antoni Clavé Des del 1949 exposà aiguades, olis i ceràmiques a París, Niça, Ais de Provença, Londres, Ginebra, Estocolm, Copenhaguen, Roma i Barcelona, i participà als salons de París La Guilde de la Gravure de Lausana li edità litografies Pintà —especialment flors— dins un estil naïf que pels seus colors vius i plans recorda sovint l’art de Matisse

Deixeble de Benet Mercadé Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l’impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 Sala Parés, sovint amb temes del Gironès Concorregué a collectives a Barcelona, Madrid, París, Brusselles, Viena i Buenos Aires Conreà també l’escenografia i la pintura decorativa

Format a l’Ateneu Obrer, al Cercle Artístic de Sant Lluc —on fou deixeble de JLlimona— i a Llotja Residí a París des del 1906 hi exposà als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista Església de Channevières , 1918 En retornar participà en les Exposicions d’Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu ressò de l’estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs 1921

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a Anglaterra Sunderland College of Arts Des de l’any 1971 és professora de la seva especialitat a l’esmentada escola barcelonina Exposà per primera vegada l’any 1978 En les seves creacions experimenta amb les possibilitats que ofereix el fang, bé creant formes suggeridores bé realitzant làmines —a voltes plegades— en les quals sobresurten els valors texturals i cromàtics