Resultats de la cerca

L’escriptor anglès establert a Catalunya Matthew Three guanya el premi Andròmina de narrativa de la festa literària dels premis Octubre amb la novella Ella ve quan vol , la segona novella en català que ha escrit Three Antoni Albalat guanya el premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb Llibre de Voliaines i Ferran Sáez, el Joan Fuster d’assaig per l’obra Dislocacions

Membre de l’AE Nostre Temps, guanyà el Campionat de Catalunya de trampolí i doble minitrampolí juvenil 1982 i el Campionat de Catalunya de trampolí júnior 1984 El 1986 es proclamà campiona de Catalunya i de la Copa Catalana de trampolí 1986 Guanyà diverses proves en el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques i l’any 1983 debutà al Campionat d’Europa

Membre de l’Escuderia Desvern i primer pilot de l’equip Humet, es proclamà campió d’Espanya de kàrting 1973 al volant d’un kart amb motor MTK Arisco També guanyà el Campionat de Catalunya 1973, amb la victòria al premi Ciutat de Granollers i al circuit de Les Mallorquines Guanyà les 6 Hores Internacionals de Barcelona 1974 amb Andrés Vidal

Especialista en els 100 m, als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’or d’aquesta modalitat i baté el rècord mundial establint la marca de 9 s 84 L’any anterior, als mundials de Göteborg, quedà en primer lloc a la prova dels 100 m i amb l’equip nord-americà guanyà la prova de relleus 4 × 100 m

Guanyà la cursa per a neòfits de Barcelona 1908 i fou subcampió d’Espanya, sota el nom de Copa Ciutat de Viena 1909 En la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, fou segon en la general i primer en la classificació de corredors de segona categoria 1912 Aquell mateix any guanyà les Sis Hores de Pista amb Josep Magdalena

S’inicià al Club Ariel de Barcelona El 1953 debutà en la competició i guanyà el Campionat de Catalunya individual, de dobles i per equips, iniciant així una llarga trajectòria de títols que la dugueren al número 1 del tennis de taula català Després de dos anys a Anglaterra, el 1956 repetí els títols catalans i guanyà per primer cop un títol estatal, el de dobles mixtos El 1957 fitxà pel CT Barcino i durant cinc anys, fins el 1961, guanyà tots els títols espanyols possibles cinc d’individuals, de dobles, de mixtos i per equips, així com cinc títols…

Un dels millors fondistes del final del segle XX Fill d’un granger etíop amb pocs recursos, destacà internacionalment el 1992 en guanyar la medalla d’or en les proves de 10000 m i de 5000 m en el campionat del món júnior L’any següent, el 1993, als campionats del món absoluts de Stuttgart, guanyà la medalla d’or en 10000 m i la d’argent en 5000 m Repetí l’or als mundials del 1995 La seva fama s’estengué quan féu caure la millor marca mundial dels 5000 m el 1994, fins aquell moment en possessió, des del 1987, de Said Aouita Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà…

Debutà en la categoria sènior a l’Estudiantes de Madrid el 1964, equip en el qual jugà fins el 1968 Aquest any fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona , en el qual acabà la seva trajectòria com a jugador el 1973, any que inicià la carrera com a entrenador El primer equip que entrenà fou el Círcol Catòlic de Badalona —anomenat més endavant Cotonifici de Badalona— 1973-83 i posteriorment entrenà el Club Joventut de Badalona 1983-85 i el FC Barcelona, del 1985 al 2002, bé que amb dues interrupcions 1990-92 i 1997-98, amb el qual guanyà la Lliga ACB els anys 1987, 1988, 1989, 1990, 1995…

Com a futbolista, ocupà la posició de defensa lliure i es distingí per un extraordinari sentit posicional en el camp Fou 103 vegades internacional i del 1970 al 1977 fou el capità de la selecció de la República Federal d’Alemanya, amb la qual assolí la Copa del Món 1974 i la Copa d’Europa de Nacions 1972 Amb el Bayern de Munic, club en el qual jugà del 1958 al 1977, guanyà tres vegades la Copa d’Europa de clubs 1974, 1975 i 1976 i una vegada 1976 la Copa Intercontinental, i a la RFA fou campió de Copa en 1966, 1967, 1969 i 1971, i de Lliga en 1969, 1972, 1973 i 1974 El 1972 i el…

Com a jugador, debutà professionalment al Newell’s Old Boys l’any 1980, equip en el qual jugà pràcticament de manera ininterrompuda fins un any abans de retirar-se 1997 Ocupant la posició de centrecampista, amb aquest equip guanyà el campionat de la Lliga argentina de la temporada 1987-88 Com a entrenador, ha dirigit equips de l’Argentina i, els anys 1999-2012, del Paraguai Debutà al Brown Arrecifes 1998 i després entrenà els clubs Platense 1999, Instituto 2000, els paraguaians Libertad 2002 i 2006 i Cerro Porteño 2004, amb els quals guanyà tres i un campionats, respectivament, i Colón de…