Resultats de la cerca
Es mostren 4807 resultats
bavarès
Lingüística i sociolingüística
Un dels grans grups de dialectes de l’alt alemany superior ( Oberdeutsch)
.
La frontera occidental del dialecte és aproximadament el riu Lech, i en desembocar al Danubi la línia fronterera prossegueix cap al nord, a l’oest de Nuremberg La frontera oriental és el límit amb l’hongarès i el txec
ésser viu
Biologia
Ésser ben diferenciat constituït bàsicament de C, H, O i N, juntament amb petites quantitats d’altres elements químics, organitzats en complexes molècules orgàniques, constituïdes en cèl·lules (excepte els virus, que tenen un altre tipus d’organització), reunides, generalment, en sistemes relacionats entre ells per a efectuar els processos vitals (metabolisme, etc), amb sensibilitat davant els canvis d’ambient (estímuls), que determinen respostes (irritabilitat), i amb les propietats de reproduir altres éssers idèntics, de créixer i de desenvolupar un cicle vital definit.
Creix i es multiplica sense cap més límit que les possibilitats que li ofereix el medi, de manera que existeix un nombre determinat d’exemplars de cada ésser viu, gairebé idèntics individus, el conjunt dels quals constitueix una espècie
Santa Eugènia del Congost (Tagamanent)
Art romànic
Actual parroquial de Tagamanent És un edifici refet al segle XVII i més tard El 1247 consta com a límit de d’Osona en un document de Sant Pau de Casserres "de Bisaura usque ed Sancta Eugenia de Congusto"
vall de Toran
Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels…
El cicle cretaci superior
Distribució dels principals afloraments dels terrenys del Cretaci superior als Països Catalans Maber, original de l’autor Tal com ja hem comentat, considerarem que el cicle del Cretaci superior comença amb les arenes de l’Albià superior, això és entre 112 milions d’anys, edat de la base de l’Albià, i 97,5 milions d’anys, límit entre l’Albià i el Cenomanià El seu límit superior, en la majoria d’àrees, és una discontinuïtat que assenyala la fi del Mesozoic L’edat del canvi d’era és de 65 milions d’anys Així doncs, el cicle del Cretaci superior comprèn un lapse d’uns 40…
Colúmbia
Districte federal dels EUA, entre els estats de Maryland i Virgínia, a la vora esquerra del riu Potomac.
Forma aproximadament un rectangle orientat de nord-oest a sud-est, el límit sud-occidental del qual és constituït pel riu Potomac Tot el territori és ocupat per Washington, la capital federal És administrat directament pel Congrés des del 1878
Grevenmacher
Divisió administrativa
Cantó de Luxemburg, al SE del país, al Gutland.
La capital és Grevenmacher 16 393 h 1981 Travessat a la part oriental pel Mosella, que fa de límit amb la RF d’Alemanya, a la vall del qual hom conrea vinya La capital és el principal centre comercial del cantó
riera de Riudecanyes
Riera
Curs fluvial de la comarca del Baix Camp.
Neix aigües amunt del nucli de Riudecanyes, a partir del pantà homònim La riera, després de fer de límit entre els de Montbrió del Camp i Mont-roig del Camp desguassa al mar al sud de la platja de Cambrils
riu de les Agols
Riu
Riu d’Andorra, a la parròquia d’Encamp, que, reunit amb el riu d’Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.
Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters Neix al peu del pic de les Agols , al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella
carpí
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les betulàcies, que pot atènyer 25 m, d’escorça grisa estriada, fulles ovades, acuminades, doblement serrades, infructescències en ament i amb involucres fructífers trilobulats.
Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure