Resultats de la cerca
Es mostren 214688 resultats
la Vela
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, la Màquina pneumàtica, el Centaure, la Quilla i la Popa.
Conté 195 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són tres astres de tercera magnitud Una característica important d’aquesta constellació és que és travessada per una de les regions més brillants de la Via Làctia La constellació de la Vela era considerada antigament com una part de la constellació d' Argo
La Spezia
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Ligúria, Itàlia.
Situada a la Riviera de Levante, a la petita plana que envolta el golf de La Spezia , adquirí importància al s XIX en ésser convertida en port i arsenal militar Actualment les drassanes i l’activitat portuària hi tenen la màxima importància
La Roda
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat a la vall del riu Xúquer i al NW de la capital provincial.
Agricultura de secà i ramaderia bestiar oví Indústria alimentària i derivada de la fusta N'és coneguda l’artesania Entre els seus monuments, cal destacar l’església de San Salvador, el palau de la Condesa Villaleal, la Casa-Palacio Doctor La Encina i la Posada del Sol
la Popa
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Ca Major, l’Unicorn, la Brúixola, la Vela, la Quilla, el Cavallet del Pintor i la Coloma.
Conté dos estels de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Puppis , és un estel groc de magnitud 2,76 que pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també diversos cúmuls oberts Antigament, la constellació de la Popa era considerada com una part de la constellació d' Argo
La Gineta
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat al SE de La Roda.
La seva economia és principalment agrícola cereals i ramadera bestiar de llana
La Solana
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa.
Centre agrícola de la Manxa, 9 km al SE de Manzanares, destaca per la producció de vi també produeix blat i safrà Indústries vinícoles
la Bolzana
Riu
Riu de la Fenolleda, afluent, per la dreta, de l’Aglí.
Neix al vessant septentrional de la serra d’Escales, a la part actualment llenguadociana de l’antic vescomtat de Fenollet segueix, inicialment, la direcció sud-nord sector de la conca anomenat vall de Santa Creu fins al lloc de la Pradella, on pren la direcció oest-est passa després per Cauders de Fenollet i s’uneix a l’Aglí prop de Sant Pau de Fenollet, després de més de 30 km de recorregut
la Margineda
Llogaret
Grup de bordes i antic llogaret de la parròquia d’Andorra la Vella, al límit amb la de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s’obre pas vers Sant Julià.
L’antic pont de la Margineda és vora la caseria
la Sarsa
Caseria
Sector que comprèn la caseria de la Sarsa dividida entre els municipis de Favanella i de Jumella, a la província de Múrcia, dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe.
És la zona de població de llengua catalana més profunda a ponent de la ratlla de Castella
la Xara
Despoblat
Despoblat del municipi de Simat de la Valldigna (Safor), a la Valldigna.
Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans i…