Resultats de la cerca
Es mostren 2324 resultats
a
Fonètica i fonologia
Grafia que representa dos possibles fonemes vocàlics en català: [a] i [ə].
Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol altre fonema…
Dionís Jeroni Jorba
Filosofia
Literatura
Historiografia
Humanista i poeta.
Vida i obra Estudià a Barcelona, València, Lleida i Osca durant quinze anys Fou batxiller en teologia, mestre en arts, doctor en dret civil i canònic i catedràtic de lleis i humanitats a l’Estudi General de Barcelona Participà, en castellà, en un certamen poètic de Barcelona el 1580 Admirador i seguidor de Jeroni Pau , escriví una descripció apologètica de Barcelona en català, que traduí després al llatí i que publicà, finalment, en castellà Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona Van añadidas otras curiosidades de esta segunda impresión con las proezas de los…
, ,
Alexandre de Tralles
Metge bizantí, el més important del seu temps.
Exercí a Roma, on creà escola És autor de Biblíon Therapeutikón en 12 llibres, que resumeix els coneixements de la patologia i la terapèutica fins aleshores Aquesta obra fou traduïda al llatí i a l’àrab
Joannes Etxeberri
Literatura
Escriptor basc.
Exercí la medicina a diversos pobles Les seves obres palesen una gran erudició Escuararen hatsapenac ‘Els principis de la llengua basca’, apologia escrita en dialecte labortà, i un diccionari quadrilingüe basc, llatí, francès i castellà, perdut
Marc Antoni Muret
Filosofia
Humanista llenguadocià, conegut amb el nom llatinitzat de Muretus
.
Es dedicà a l’ensenyament i edità i glossà texts clàssics També compongué versos en llatí Iuvenilia et poemata varia , escriví les Epistolae , la tragèdia Iulius Caesar i un comentari a Les Amours de Ronsard 1553
Arat
Astronomia
Literatura
Poeta i astrònom grec.
Deixeble de Zenó El seu poema didascàlic Fenòmens , estat dels coneixements de l’època sobre astronomia primer recull sistemàtic de les constellacions conegudes i meteorologia, fou traduït nombroses vegades, una d’elles per Ciceró al llatí
Antoni Genover
Gramàtica
Cristianisme
Eclesiàstic i gramàtic.
Mestre de llatí a Girona, és autor del tractat Sensus Erasmiani gotholaunico elucubrata sermoni, que, afegit a l’edició cinccentista de Pau Llorenç de la sintaxi d’Erasme, fou reimprès almenys set vegades del 1678 al 1717
Pere Figuerola
Metge valencià.
El consell de la ciutat li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa
Johannes Draconites
Cristianisme
Nom llatinitzat amb què és conegut Johann Drach, teòleg alemany.
Professor a Erfurt 1514, en fou expulsat 1521 per la seva adhesió al luteranisme Treballà en una bíblia poliglota Biblia pentapla , 1563-65 en hebreu, arameu, grec, llatí i alemany, de la qual publicà l’Antic Testament
Joan d’Eixart
Història del dret
Jurista.
És autor d’un recull dels capítols aprovats per les corts de Sardenya del 1643, en llatí i català, titulat Capitula sive acta curiarum Regni Sardiniae 1645 També publicà Selectarum iuris conclusionum in sacro regio Sardiniensi 1646
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina