Resultats de la cerca

Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots introduïts…

És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre…

Amb motiu de les seves exploracions pels estats de l’oest americà, realitjà estudis sobre les races autòctones, que completà amb observacions geogràfiques i geològiques de considerable vàlua científica El 1881 féu la primera classificació científica de les llengües indígenes de l’Amèrica del Sud

L’anomenat clic, fonema típic d’algunes llengües africanes, pertany genèricament a aquesta mena d’articulació El català no presenta mai sons avulsius fonemàtics, però així caldria considerar els sons que es produeixen en arriar un cavall, en mostrar desgrat o en fer una besada

Establí l’ alfabet fonètic internacional el mateix any, el més difós en l’ús internacional, especialment en l’ensenyament de les llengües El primer òrgan de l’Associació fou Le maître phonétique És coneguda també per IPA, sigla del seu nom anglès International Phonetic Association

Religiós augustinià a Klosterneuburg 1904, hi fou professor pastoral Divulgador del moviment litúrgic i bíblic des del 1919, l’adaptà a les terres de parla alemanya Fundà la revista Bibel und Liturgie 1926 Les seves obres han estat traduïdes a gairebé totes les llengües