Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Cavanillesia
Publicacions periòdiques
Revista científica fundada a Barcelona el 1928 per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1937) i pel mateix Font.
Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques en llatí o en llengües neollatines, extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques Deixà de publicar-se el 1938
Wilhelm Gesenius
Lingüística i sociolingüística
Semitista i biblista alemany.
A partir del 1810 professà teologia a Halle Fou el primer a aplicar criteris moderns a l’estudi de les llengües semítiques, en especial l’hebreu, i publicà el Hebraïsches Elementarbuch 1913 i el Thesaurus linguae hebraicae et chaldaicae 1829-58
Ambrogio Calepino
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Lexicògraf italià i religiós augustinià.
Publicà un diccionari llatí-italià 1502, que posteriorment fou ampliat amb la correspondència amb altres idiomes 11 llengües a l’edició de Basilea del 1590 Tingué una gran difusió, i el nom de calepino restà com a genèric de diccionari
Diedrich Westermann
Història
Africanista alemany.
Missioner al Togo, féu moltes expedicions a través d’Àfrica en una recerca lingüística Les seves obres principals són Die Sudansprachen ‘Les llengües del Sudan’, 1911, The Shilluk People de Clint Eastwood 1912 i Geschichte Afrikas ‘Història d’Àfrica’, 1952
Albin Lesky
Història
Hel·lenista austríac.
Bon coneixedor de l’antiguitat clàssica, s’especialitzà sobretot en Homer, en la tragèdia i en els mites grecs La seva obra més coneguda, traduïda a diverses llengües, és Geschichte der griechischen Literatur ‘Història de la literatura grega’, 1957-58
classe
Lingüística i sociolingüística
Categoria que un mot pren segons la natura dels éssers o dels objectes que representa.
Fenomen propi d’algunes llengües africanes, sobretot del bantú, les classes s’associen, bé que no sempre, per parells en oposició mu-ntu 'home'/ ba-ntu 'homes’ La partícula definidora —sufix, infix o prefix— rep el nom de classificador o índex de classe
Behistun

Inscripcions de Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson
buruixaski
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels buruixos.
Situada a la regió de contacte de famílies lingüístiques diverses índiques, iràniques, turqueses i tibetanes, posseeix unes característiques particulars que no permeten de classificar-la en cap agrupació coneguda El vocabulari és influït superficialment pel persa i per les llengües índiques veïnes
Karl Bouda
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Professor a Erlangen, estudià les llengües indoeuropees, finoúgriques, altaiques, siberianes, caucàsiques i d’Amèrica i fou un dels primers especialistes del basc Fou membre de la Société de Linguistique de París 1938, de la Société Finno-Ougrienne de Hèlsinki i de l’Euskaltzaindia
Camil Chabaneau
Lingüística i sociolingüística
Romanista occità.
Autor d’una Grammaire limousine 1876, des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la Universitat de Montpeller Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord 1885, Biographies des troubadors 1885 i La langue et la littérature du Limousin 1892
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina