Resultats de la cerca
Es mostren 3320 resultats
Maria Josefa Amàlia de Saxònia
Història
Reina d’Espanya.
Filla del príncep reial Maximilià de Saxònia i de Carolina de Parma Tercera muller de Ferran VII d’Espanya 1819, visqué completament apartada de la política i de l’ambient de la cort, i es dedicà a fer obres benèfiques No tingué fills
ducat de Solferino
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya el 1716 a Francesco Gonzaga (mort el 1757), príncep de Castiglione i del Sacre Imperi, cavaller del Toisó d’Or.
Passà a la seva filla Maria Luisa Gonzaga morta l’any 1773, muller 1741 de Joaquín Atanasio Pignatelli d’Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia, comte de Fuentes, marquès de Móra i de Coscojuela de Fantova, i llurs descendents, els Llanza
Sança de Castella
Història
Comtessa de Barcelona.
Filla del comte Sanç Garcia de Castella, fou pactat a Saragossa el seu casament 1016, que sembla que fou consumat el 1021, amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona , de qui fou la primera muller, i ell l’associà al govern
Salvatore Viganò
Dansa i ball
Teatre
Ballarí i coreògraf italià.
Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic
Johannes Georg Bednorz
Física
Físic alemany.
El 1987 li fou atorgat, juntament amb Karl Alexander Müller , el premi Nobel de física pel descobriment dels primers superconductors a alta temperatura crítica, que realitzà en el decurs de la seva recerca al laboratori IBM de Zuric on treballa des del 1982 el 1986
José de Cafranga
Història
Política
Polític, secretari de gràcia i justícia (1832).
Succeí Calomarde en aquest càrrec el 1832 Per inspiració seva, Ferran VII abandonà el govern a la seva muller Maria Cristina 6 d’octubre, i féu signar a la reina una amnistia a favor dels liberals Dimití aquell mateix any, per disconformitat amb Cea Bermúdez
Tiberi Claudi Cèsar Britànic
Història
La segona muller de l’emperador, Agripina , el feu desheretar a favor d’un fill del seu primer matrimoni, Luci Domici Ahenobarb, que esdevingué l’emperador Neró Una vegada al tron, aquest el feu emmetzinar per tal d’assegurar-se la possessió de l’imperi
castell de l’Ofegat
Castell
Antic castell del municipi de Tàrrega (Urgell), al NE de la ciutat, les restes del qual són situades dalt d’un tossal isolat.
Constava de dos recintes emmurallats i un torre circular que s’alçava al cim, i que encara es pot veure en part Documentat per primera vegada l’any 1133, en el testament de Gombau i la seva muller Agnès, la senyoria passà per moltes mans
Luci Juni Brut
Història
Patrici romà.
Segons la llegenda, era nebot de Tarquini, l’últim rei de Roma, i amic de Collatí, la muller del qual, Lucrècia, fou violada per Tarquini, i se suïcidà Brut alçà el poble en armes, enderrocà la monarquia i fou el primer cònsol de la República
Sança de Castella
Història
Reina de Navarra.
Filla del rei Alfons VII de Castella-Lleó i de la seva primera muller Berenguera de Barcelona Arran de les paus de Sòria 1153 entre Castella i Navarra, fou esposada amb el rei Sanç IV de Navarra, amb el qual es casà el 1157
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina