Resultats de la cerca

S'inicià de molt jove als Estudios Chamartín, on fou nomenat cap de producció el 1954, any que s’estrenà el seu primer guió, Como la tierra , escrit en collaboració d’AHurtado Fundador de Pedro Masó Producciones Cinematográficas 1962, al llarg de la seva carrera posterior fou autor i coautor de prop de 150 guions, alguns dels quals foren èxits del cinema espanyol des de la segona meitat dels anys cinquanta fins als primers anys vuitanta Cal destacar-ne els de Las Chicas de la Cruz Roja 1958, de Rafael Julià Salvia Atraco a las tres 1962, Un Millón en la basura 1967, de José…

Debutà al començament dels anys 1950 tant al teatre com al cinema D’extensa carrera teatral, que inclou representacions de Todos eran mis hijos , El león en invierno , Las bicicletas son para el verano , La velada en Benicarló i Luces de bohemia , entre d’altres, es féu popular pels seus personatges al cinema, habitualment en papers secundaris de tipus irascible i malhumorat Treballà a Plácido 1961, de LGBerlanga Atraco a las tres 1962, de JMForqué La escopeta nacional 1977, de LGBerlanga Companys, procés a Catalunya 1978, de JMForn El nido 1980, de Jde Armiñán Volver a empezar 1981, de…

Debutà el 1945 amb Vestida de tul , de Carmen de Icaza El 1951 ingressà en la companyia de Catalina Bárcena Es féu popular amb Los derechos del hombre , d’APaso 1963, i el 1969 formà la seva pròpia companyia de teatre, que dirigí JLAlonso Interpretà obres de Mihura El caso de la mujer asesinadita i tocà tots els gèneres, bé que s’especialitzà en els papers de caràcter dramàtic Obtingué, entre altres guardons, l’Antena de Oro, el Premio Nacional de Teatro i el Premio María Guerrero Actuà en televisió i cinema sota la direcció de Fernando Fernán Gómez o Mario Camus, entre molts altres

Conreà el periodisme i publicà contes i llibres de crítica i assaig, com ara Letras e ideas 1905, De Gallardo a Unamuno 1928, i també escriví novelles El renacimiento de la novela en el siglo XIX 1924

Professor de teoria de l’art a la facultat de belles arts de la Universitat de Conca Comissari d’exposicions, en destaquen “Iluminaciones profanas” “La tarea del arte”, a Arteleku, Sant Sebastià, 1993 “Los últimos días”, a les Sales del Arenal de Sevilla, 1992 “Anys 90 Distància zero”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, 1994, i “El punto ciego Arte español de los años 90”, al Kunstraum d’Innsbruck, 1998-99 Fou un dels fundadors de la revista Arena i dirigí  Acción Paralela des del 1995 També fou el responsable del projecte “Aleph” a internet i especialista en teoria i creació amb nous…

Fou lloctinent general de Catalunya 1669-73, durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat

Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas , de Leandro Navarro Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca 1942, El clavo 1944, Espronceda 1945, Eugenia de Montijo 1945, Angustias 1947, Sabela de Cambados 1949 amb la seva mare i Alba de América 1950 En aquests…

Catorzè duc de Frías Lluità contra Napoleó A les juntes de Daroca i Segòvia aconsellà a Ferran VII d’Espanya que jurés la constitució de Cadis Durant el Trienni Liberal fou ambaixador a Londres i membre del consell d’estat que dugué el rei a Andalusia vençuts els liberals, s’exilià a França 1823-28 El 1834 fou ambaixador de París, on assolí el reconeixement del govern d’Isabel II El 1838 fou president del govern i ministre d’estat Deixà obres literàries, com la llegenda Don Juan de Lanuza 1837 i l’oda La muerte de Felipe II 1842

Advocat, fou un dels fundadors de la Falange Española 1933, de la qual fou secretari general 1934 Empresonat pel govern republicà, el 1937 fou bescanviat, i poc després ocupà la secretaria general de FET y de las JONS Fou ministre d’agricultura 1938-39, de justícia 1945-51, ministre secretari general del Movimiento 1951-56, ambaixador al Brasil i a Itàlia, conseller del Regne, conseller nacional del Movimiento i procurador a corts Contrari a la reforma política i a la democràcia parlamentària, el 1975 promogué l’associació Frente Nacional Español i, el 1976, la transformà en Falange Española…

Diputat del partit conservador des del 1872, fou ministre de governació 1885, de gràcia i justícia 1890 i d’hisenda 1899 i 1902 i president del consell de ministres 1903 i 1905 Al ministeri d’hisenda emprengué una política de sanejament financer després del desastre colonial del 1898, mitjançant la llei de pressuposts de 1889-1900, que preveia, entre altres mesures, la suspensió de l’amortització del deute públic i l’aplicació de l’impost d’utilitats Del 1900 al 1909, malgrat les crítiques que suscità el seu projecte i els disturbis que provocà el Tancament de Caixes , els pressuposts…