Resultats de la cerca

Mantingué contactes amb Laureano López Rodó –aleshores encara dirigent d’ Alianza Popular AP a Catalunya– per tal de crear una plataforma electoral anomenada Cataluña Democrática amb la Lliga Liberal Catalana, refundada després del fracàs electoral de 1977, i la Democràcia Social Cristiana de Catalunya i concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any La coalició havia d’aplegar els partits de dretes que restaven al marge de la Coalición Democrática impulsada per AP en l’àmbit estatal, projecte que Fraga no acceptà Els membres del grup acabaren incorporant-se a AP

L’any 1543 succeí a Joan Brudieu, que dimití per causes desconegudes, com a mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins a l’octubre del 1545, que Brudieu retornà definitivament al seu antic lloc En 1607-12 i 1615-18 ocupà el magisteri de capella de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, aquest cop com a successor de Joan Borgueres Se n’han conservat algunes composicions de caràcter religiós a la Biblioteca de Catalunya i a l’Orfeó Català

Possiblement estigué relacionat amb Arnold de Lantins, ja que les seves respectives obres apareixen en les mateixes fonts i coincideixen en els gèneres cultivats Hugo de Lantins treballà a Venècia i al servei dels Malatesta Segurament mantingué contactes amb Guillaume Dufay Se n’han conservat diversos moviments de missa, cinc motets, quatre cançons italianes i una dotzena de rondeaux en francès La seva música es caracteritza per un ús molt primerenc de la tècnica de la imitació, que cap altre compositor de la seva generació no utilitzà tan a bastament

Fill d’un organista, rebé formació musical des de molt jove Al mateix temps que mantenia els seus estudis musicals, el 1859 estudià teologia i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín Finalment s’orientà cap a la música i realitzà diverses activitats destacà pels seus escrits Tractà sobre diverses qüestions estètiques i d’estil, especialment les referides a l’expressió musical i l’ornamentació Conegué Nietzche 1872 i més tard hi mantingué correspondència, la qual cosa contribuí significativament a formar la seva visió sobre l’estètica musical

L’any 1392, a Barcelona, els mestres d’aixa establiren llur confraria, la qual es mantingué amb poques modificacions fins el 1710, que s’unificaren mestres d’aixa i de calafat El 1761 s’instituí el gremi de mestres d’aixa i de calafat, de gran importància fins el 1813, que les corts de Cadis decretaren la llibertat de treball Posteriorment, el 1824, es reorganitzaren, però perderen una part del caràcter tradicional, fins que el decret del 2 de maig de 1847 dissolgué tots el gremis de mar

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68

Organitzat pel CA Manresa, es disputà al voltant de l’estadi del Congost i substituí la cursa sobre asfalt Manresa – Sant Vicenç Fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1969, 1970, 1975 i 2004 L’any 1975 arribà a la categoria internacional, que mantingué durant set anys Vicente Egido el guanyà tres cops i Mariano Haro, Pere Casacuberta, José Pro i Pere Cocera, dos En categoria femenina, Carme Valero obtingué sis victòries, mentre que Montserrat Abelló, Lourdes Miquel i Judit Pla n’obtingueren quatre

Fundat l’any 1921 per Pere Vilet, debutà en el Campionat de Catalunya de segona categoria i a la Lliga amateur Després de la Guerra Civil es mantingué en categories d’àmbit català La temporada 1996-97 ascendí a primera territorial, on jugà fins a l’edició 2003-04 Des de llavors juga a preferent territorial, on competí la temporada 2010-11 Disposa de nombrosos equips en categories inferiors Durant més de cinquanta anys jugà al camp de la Rambla i des del 1982 ho fa al camp esportiu municipal

Actuava de defensa central i començà jugant a l’OAR Vic, d’on passà al Sabadell, a segona divisió Fou dues temporades jugador arlequinat 1955-57 Fitxà aleshores pel RCD Espanyol i s’hi mantingué fins la temporada 1964-65 Hi disputà 74 partits de Lliga i fou un dels puntals de l’equip que la temporada 1962-63 retornà a primera divisió Fou una vegada internacional B En retirar-se fou durant un temps traumatòleg del CE Sabadell El 1989 fou candidat a la presidència del RCD Espanyol

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona