Resultats de la cerca

Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves Un rètol per a Curtó , 1966 Collaborà a la revista “Cavall Fort” De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967 És autora d’…

El seu primer contacte amb aquest joc fou al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 Realitzà el curs d’arbitratge tècnic a Oristano Itàlia el 2005 Com a jugadora, participà en la Copa d’Europa en pista coberta 2005, 2006 i en el torneig internacional Tambeach de Catalunya 2006, 2007, entre altres torneigs

Martin Heidegger publica Ser i temps

Situació L’església és situada dins el poble d’Arró, prop del barranc del mateix nom, a 895 m d’altitud, als vessants drets de la Garona, a l’extrem nord-occidental del terme Mapa 148M781 Situació 31TCH128352 L’accés a aquest poble es fa a través d’una pista asfaltada, de curt recorregut, que surt de la banda dreta de la carretera N-230, poc després d’haver passat el pont on s’inicia el trencall que es dirigeix a Es Bòrdes Església Talment com succeïa a l’església veïna de Sant Martin de Benòs, aquest edifici també ha estat totalment transformat i desfigurat per remodelatges…

Estudià dret i treballà com a professor d’ensenyament mitjà Conreà una pintura d’estructura geomètrica, tendent a la simplificació i molt influïda per Cezánne i el cubisme, tret que hom també pot constatar en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, illustracions per a llibres La memoria veranea , de César González Ruano 1960 i, especialment, caricatures  Com a poeta, conegut pel pseudònim de Bernat Meix , es caracteritzà per la seva ironia absolutament insòlita, amarada de reflexió sobre la pròpia vida, d’allusions cultes i de jocs estilístics Els…

Situació L’església presideix el poble de Benòs, petit nucli habitat, a 900 m d’altitud, que es troba enlairat a la riba dreta de la Garona, entre Es Bòrdes i Begòs Mapa 148M781 Situació 31TCH143346 Hom hi arriba fàcilment a través de la carretera N-230 Poc abans d’arribar al trencall d’Es Bòrdes, s’inicia, a mà dreta, la pista asfaltada que mena a Benòs, on, a l’entrada del poble i a tocar la carretera, s’alça l’església Església L’edifici és una construcció d’origen romànic, però, en el transcurs del temps, no totalment modificada La incidència de processos renovadors moderns ha estat tan…

A banda de la tasca de Marriner, els violinistes Iona Brown i Kenneth Sillito s’han alternat en la direcció El conjunt, que des de la seva formació ha conegut un clamorós èxit arreu del món, tant amb motiu de les seves gires internacionals com dels seus enregistraments fonogràfics, manté la seu a la capital anglesa El seu repertori combina obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies Ha arribat a estrenar partitures expressament compostes per a la formació i d’autors bàsicament britànics com Walton, Bennett o Maxwell Davies La seva especialitat ha estat sempre Mozart, del qual…

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà també l’…

Marquès de Van Marke de Lummen Fou capità general de València 1775-82 i ministre del consell superior de guerra de Carles IV

Fundada el 1958 pel violinista i director d’orquestra Neville Marriner , pren el seu nom de l’església londinenca on començà la seva activitat concertística Centrada inicialment en el barroc Bach, Händel, Purcell, Vivaldi, etc i el classicisme Mozart, Haydn, amb el temps amplià el repertori, que abasta fins a la música contemporània, i són diversos els compositors actuals, especialment britànics William Walton, Richard Bennett o Maxwell Davies que li han dedicat composicions Neville Marriner en fou director musical fins el 2011, que fou succeït per Joshua Bell N’han estat també violinistes…