Resultats de la cerca

És situada a la desembocadura del riu Taunton i a la vora de la badia de Mount Hope És el segon port de l’estat i, des del 1871, un nucli industrial especialitzat en teixits de cotó

Professor del Massachusetts institute of Technology des del 1967, el 1990 rebé el premi Nobel de física amb H Kendall i R Taylor per la comprovació experimental de l’existència dels quarks

Foren, al S, Georgia, Carolina del Nord i Carolina del Sud, Virgínia i Maryland al centre, Delaware, Pennsilvània, Nova Jersey i Nova York i al N, Connecticut, Rhode Island, Massachusetts i New Hampshire

És professor al Massachusetts Institute of Technology i ha treballat al CERN, a Ginebra Rebé el premi Nobel de física el 1976, juntament amb BRichter, pel seu descobriment d’una nova partícula elemental υ o també J

Fundà el Caucus Club per tal de reunir els patriotes i féu crear “comitès de correspondència” a les ciutats del nord dels EUA per tal de divulgar les idees independentistes Del 1794 al 1797 fou governador de Massachusetts

Educat al Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Harvard University Treballà a Los Alamos 1943-46 i fou el director de l’assaig de la primera bomba atòmica Inventà l' espectrògraf de masses que porta el seu nom

Treballà a Bergen i per al servei meteorològic suec Fou professor de meteorologia a Massachusetts i a Chicago Les seves recerques en aquesta ciència i en oceanografia han estat molt importants investigà els corrents atmosfèrics i les ones corresponents i establí l’equació que duu el seu nom

Purità intransigent, emigrà a Nova Anglaterra, on fou governador de Massachusetts 1636 De retorn a Anglaterra, s’oposà a Carles I, collaborà amb Pym i Cromwell i formà part del consell d’estat 1649-53, en el qual s’ocupà dels afers marítims Restaurada la monarquia, fou decapitat

Es doctorà el 1971 a la Universitat de Harvard Després de treballar en l’empresa privada, el 1975 entrà al Massachusetts Institute of Technology Desenvolupà un catalitzador per a la metàtesi de les olefines el 1990 que li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb Robert HGrubbs i Yves Chauvin

Aquest espiril, el nom del qual significa ‘espiril gegant i veloç’, fou descobert a la península dels Alfacs per investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Massachusetts Presenta dos plomalls de flagells, un a cada extrem, amb més de 60 flagels cadascun que permeten que es desplaci a gran velocitat