Resultats de la cerca
Es mostren 7273 resultats
Segre
Periodisme
Diari fundat l’any 1982, amb seu a Lleida.
Primer diari de les comarques de ponent, fou editat en castellà fins el 1997, que inicià una doble edició idèntica en castellà i català El 2001 la difusió mitjana fou de 13 249 exemplars, el 45% de la qual corresponia a l’edició en català Té delegacions a la Seu d’Urgell, Balaguer, el Pont de Suert, Tremp i Tàrrega Publica suplements comarcals, i des del 2002 adjunta en el diari El 9 Esportiu , publicació en collaboració amb el grup Comit És editat per Premsa Lleidatana, que té participació en diverses publicacions i emissores Publica el setmanari Nova Tàrrega , el Diari d’…
Encèlad

L’Encèlad en una imatge presa per l’astronau Cassini el 2011
© NASA
Astronàutica
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per F.W. Herschel el 1789.
Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 238200 km, i el seu període sideral és d’1 dia 8 h, 53 min, 6,8 s La seva magnitud aparent a l’oposició mitjana de Saturn és d’11,6 Té un diàmetre d’uns 500 km És recobert d’una gruixuda capa de gel Entre aquesta i el nucli de roca hi ha, segons nombrosos indicis, un oceà d’aigua líquida Per les escletxes de la capa de gel es poden observar surgències de vapor i fragments de gel El 2017 la NASA anuncià la identificació d’hidrogen molecular en un entorn comparable al de les condicions que afavoriren l’aparició de…
Sant Salvador dels Pallaresos
Art romànic
Segons l’historiador E Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de…
calendari musulmà
Cronologia
Calendari emprat pels àrabs i després estès al món musulmà.
Era un calendari lunar amb un any de dotze mesos, alternativament de 29 i 30 dies A partir del segle V hom hi afegí un tretzè mes, intercalació que fou prohibida per Mahoma Per tal com la durada mitjana de la llunació sobrepassa en quaranta-vuit minuts la durada mitjana del mes lunar musulmà, es produeix una diferència que obliga a afegir onze dies en cada transcurs de trenta anys civils que formen el cicle hi ha dinou anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies anomenats anys abundants , que ocupen el número d’ordre 2, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 i 29 Per cada 33 anys civils…
moixera de pastor

Moixera de pastor
cjt63110 (CC BY-NC)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alt, de fulles pinnatilobades, de flors blanques, agrupades en ramells corimbosos, i de fruits en pom ovoide bru.
Es troba en boscs de la muntanya mitjana
creuera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tija tetràgona pilosa, de fulles ellíptiques, trinèrvies, ciliades i verticil·lades, i de flors grogues petites.
Creix en herbassars humits de la muntanya mitjana
albaneca
Indumentària
Còfia o xarxa feta amb sedes fines o lli, i a vegades adornada amb or, que portaven les dones per cobrir el cap o per recollir els cabells.
Fou usada a partir de l’edat mitjana
espantallops
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies de fulles compostes i de flors grogues i grosses; el llegum, gros i inflat, conté a la maturitat les llavors soltes.
Submediterrani, sol fer-se a la muntanya mitjana
cort
Història
Assemblea política dels regnes ibèrics, des de la baixa edat mitjana, convocada i presidida pel rei (o pel seu lloctinent) i de la qual formaven part membres dels tres estaments socials: noblesa, clericat i burgesia.
Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en…
Auguer

Barri de s’Auguer, tradicionalment nucli pescador de Blanes (Selva)
© Fototeca.cat
Barri
Barri pescador de Blanes (Selva) a la dreta de la riera de Blanes.
A l’edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina