Resultats de la cerca
Es mostren 3188 resultats
carta aeronàutica
Transports
Mapa dissenyat especialment per a ús de la navegació aèria.
És representat un sector de terra o de terra i mar, amb detall tant dels elements naturals elevacions del terreny, profunditat de la mar, masses d’aigua, etc com els humans ciutats, carreteres importants, línies de ferrocarril i d’electricitat, terrenys conreats, etc, preferentment els de les zones d’aterratge pistes d’aeroports i aeròdroms, edificacions properes, senyalitzacions, etc
Societat Filomàtica de Barcelona
Entitats culturals i cíviques
Art
Literatura
Societat literària, científica i artística fundada a Barcelona el 1839 per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias.
La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts Aviat tingué una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents el rector de la Universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions El 1860 es fusionà amb l' Ateneu Català
Francesc Surià i Burgada
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou membre de la societat Comunicació Literària , activa a Barcelona a la fi del s XVIII, i impressor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1765 i més tard de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona El 1788 era encara en actiu
Lleonard Galli i Camps
Cirurgià.
Fou cirurgià militar i de cambra del rei, catedràtic del Colegio de Cádiz, membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula 1795 Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia
Josep Fuset i Tubià
Biologia
Naturalista.
Doctor en ciències naturals, fou catedràtic a l’institut de Palma, Mallorca, 1900-13 —d’on fou regidor el 1904— i de biologia a la Universitat de Barcelona 1913-41 És autor, entre altres obres, d’un Diccionario tecnológico de biología 1931, d’un Manual de zoología 1938 i del notable estudi Aves de Cataluña 1912
Ernest Haeckel
Biologia
Biòleg alemany.
Fou catedràtic de zoologia a la Universitat de Jena Defensor de Darwin, féu una interpretació monista de l’univers i explicà tots els fenòmens naturals per les lleis de l’evolució Fou un dels primers a indicar que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi Les seves obres principals són Generelle Morphologie der Organismen 1866, Natürliche Schöpfungsgeschichte 1868 i Anthropogenie 1874
Otto Diels
Química
Químic alemany, catedràtic de la Universitat de Berlín i després de la de Kiel.
En aquestes universitats, juntament amb Kurt Alder, descobrí la síntesi diènica o reacció de Diels-Alder , per la qual cosa els fou atorgat conjuntament el premi Nobel l’any 1950 Investigà l’estructura dels esterols i la possible síntesi de la cantaridina fou el primer a emprar el seleni per a la deshidrogenació de productes naturals
Juan Dantin Cereceda
Biologia
Geografia
Geògraf i naturalista castellà, catedràtic d’agricultura a l’Instituto de San Isidro de Madrid.
És un dels fundadors de la moderna geografia espanyola, preocupat per la definició i localització de les grans regions naturals de la península Ibèrica Entre les seves obres es destaquen Resumen Fisiográfico de la Península Ibérica 1922, Ensayo acerca de las regiones naturales de la Península Ibérica 1922 i Regiones naturales de España 1943, ampliació de l’obra anterior
René Jeannel
Espeleologia
Espeleòleg.
Doctor en Medicina i en Ciències Naturals, és el bioespeleòleg amb l’obra més extensa Deixeble del romanès Emile George Racovitza, entre el 1909 i el 1917 recorregué Catalunya a la recerca de fauna subterrània i classificà un gran nombre de nous exemplars Disposà de la collaboració del mateix Racovitza, Faura i Sans, Rocafort, Bolívar i d’altres
foca mediterrània
Zoologia
Pinnípede originari de la Mediterrània, la mar Negra i l’est de l’Atlàntic; també conegut com a vell marí
, de la família dels fòcids.
Espècie d’hàbits costaners en perill d’extinció a causa de les captures de pescadors, la destrucció dels hàbitats naturals i la freqüentació humana de la costa i la contaminació L’última captura a la costa catalana i balear es produí el 1958 La dècada del 1990 s’iniciaren projectes de recuperació de l’espècie a la costa de Mauritània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina