Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana
nabinera uliginosa
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, caducifòlia de 30 a 80 cm d’alt, de fulles ovades, obtuses, enteres i d’un verd mat, de flors blanques o roses, en petits ramells axil·lars, i de fruits negres amb una pàtina blavosa.
Es fa als Pirineus, en molleres, matollars i pinedes de l’estatge subalpí
mussol emigrant
Mussol emigrant
CC u|Mdf
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 38 cm, que té les parts superiors falbes tacades de bru fosc i les inferiors més clares amb llistes brunes.
És migrador parcial Habita al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Països Catalans
mussol de Tengmalm
Mussol de Tengmalm
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 25 cm, que té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
Té els discs facials grossos i molt marcats, i els tarsos i els dits coberts de plomes blanques Habita al centre i al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Pirineus
mostassa negra
Mostassa negra
La la means I love you (cc-by-sa-3.0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de fins a 100 cm d’alçària, amb les fulles inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades.
Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la salsa de mostassa emprada com a condiment de la carn
mossegada del diable
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçada, de fulles oposades, el·líptiques o lanceolades, i de capítols de flors blaves.
Es fa en prats i boscs humits, a quasi tot Europa Ha estat emprada en farmàcia i veterinària populars contra plagues, ronya i altres afeccions de la pell
mosca escorpí
Mosca escorpí
Pavel Kirillov (CC BY-SA 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels mecòpters, de la família dels panòrpids, integrat per individus que atenyen 27-30 mm de longitud, amb les ales transparents i tacades de negre i amb l’abdomen acabat en un agulló verinós.
Es nodreix d’altres insectes les larves, que habiten sota terra, s’alimenten de restes animals És comuna als Països Catalans
mosca verda
Mosca verda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llarg i de color verd brillant, que pon els ous sobre la carn en descomposició.
Habita a Europa, a Àsia i al nord d’Àfrica i és comuna als Països Catalans
mosca de l’olivera
Mosca de l’olivera
Καλλιέργεια
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 5 mm de llargada, de cap vermellós, de tòrax gris amb 3 línies de color bru i d’abdomen d’un color groc ataronjat.
És una plaga de les oliveres, car les femelles injecten els ous en les olives i en provoquen la caiguda abans de madurar Atesos els grans estralls que produeixen en les collites, hom les combat amb èsters fosfòrics És comuna a tots els països mediterranis
mosca de les cireres
Parella de mosques de les cireres
Katya (CC BY-SA 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 3-5 mm de llargada, de color negre i amb ales fumades.
Parasita les cireres Pel mes d’abril, les femelles ponen els ous dins les cireres abans de madurar, i al cap de 6-12 dies en neixen les larves Aquestes es nodreixen de la polpa, i després cauen a terra, on es colguen i atenyen l’estat de crisàlide, i resten immòbils fins a la primavera propera o fins a la primavera de dos o tres anys després, en la qual passen a l’estat adult L’adult viu només un mes, amb la qual cosa es tanca el cicle Hom ataca la plaga amb insecticides sistèmics o específics