Resultats de la cerca

Al servei del duc de Parma, adoptà l’estil francès d’òpera s’establí a França 1756, i contribuí a independitzar l' opéra-comique de l’òpera bufa italiana Deixà òperes com La Fille mal gardée 1758, La Fée Urgèle 1765, La Clochette 1766 i oratoris El seu germà Antoni Duni ~1700 — ~1766 també fou compositor

Estudià, des del 1848, al conservatori del Liceu Filharmònic amb Marià Obiols El 1863 fou director d’òpera al teatre de Girona i, més tard, als de Reus i Tarragona Substituí Obiols com a director de l’orquestra del Liceu, on estrenà òperes de Meyerbeer i de Gounod Actuà com a director a Lisboa, Madrid, Trieste, Nàpols i Peterburg

Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven

Abans de dedicar-se a la direcció, fou solista de fagot en diferents orquestres simfòniques i conjunts d’instruments d’època, com Les Arts Florissants i La Chapelle Royal Especialista en el repertori barroc francès i italià, el 1984 fundà el conjunt d’instruments antics Les Musiciens du Louvre, amb el qual realitzà nombrosos enregistraments d’òperes de Charpentier, Lully, Rameau i Händel

Estudià amb TGelosio i ingressà a deu anys a l’orquestra del Teatro Regio de Torí 1741 Anà a Roma i a París, on estrenà un concert de violí al Concert Spirituel 1754 i recorregué Europa com a concertista Estrenà òperes a Londres i a Torí com Achille in Sciro , 1785 i música de cambra Fou mestre del gran violinista GBViotti

Esdevingué cèlebre amb l’òpera Porgy and Bess , de Gershwin, i el 1957 es presentà a San Francisco Des d’aleshores cantà primers papers per tot Amèrica i als principals teatres d’Europa El 1959 debutà al Covent Garden de Londres i el 1962 al Teatro alla Scala de Milà Ha enregistrat diverses òperes en disc, especialment Aïda , una de les seves creacions

Estudià música amb Boi Sabater i Càndid Candi i es llicencià en dret civil Residí en diferents ciutats i hi dirigí orquestres de companyies d’òperes i sarsueles Destacà en l’ensenyament del cant, i fou mestre de Maria Barrientos És l’utor de la música de les obres escèniques de Conrad Colomer Dos carboners , La gardènia i El pobre Maneja

Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42

Estudià amb Dubois, Massenet i Vd’Indy Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de Dde Séverac Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande 1893, Guercoeur 1900 i Bérénice 1911 El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu

Estudià amb Helen Isepp i debutà el 1956 a Oxford Cooperà després amb la Händel Opera Society de Londres, i s’especialitzà en òpera barroca Monteverdi, Cavalli, Händel Cantà també lieder , òperes de Mozart, Gluck, Massenet, Rossini i Donizetti Ha actuat en recitals per tot el món Es retirà el 1982, al festival de Glyndebourne, amb l' Orfeo de Gluck