Resultats de la cerca

A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare Recorregué el món amb el quartet vocal que formà el seu pare amb ell i els seus dos germans A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a l'Òpera de Viena 1936 per a cantar-hi…

Professor del conservatori de Praga en 1909-39, influí sobre les noves generacions de compositors txecs Les seves obres palesen la influència de Brahms i, posteriorment, de Janáček És autor de les òperes Karlštejn 1914-15 i Lucerna 1919, així com de diverses obres per a orquestra, cor, música de cambra i piano i del ballet Nikotina 1935

Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres

Fou mestre de capella a la Pietà de Venècia des del 1700 i a Sant Joan del Laterà, a Roma, des del 1725 Autor d’unes seixanta òperes, algunes de les quals tingueren un gran èxit a Londres Deixà també intermezzi , motets, cantates, oratoris i obres didàctiques, com el tractat L’armonico pratico al cimbalo 1708

El 1698 fou nomenat compositor de la cort de Viena, i l’emperador Carles VI el féu mestre de la capella imperial 1715 Estrenà a la cort diverses òperes, com Psiché 1720 i Costanza e fortezza 1722, bé que actualment és més recordat per la seva música religiosa i pel seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725

Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra

Fou un dels principals virtuosos del seu temps en l’ús de les dobles cordes i del procediment anomenat scordatura Actuà a les corts d’Olmütz, de Salzburg i de Baviera Escriví sonates per a violí sol o amb clavecí, set partite per a tres instruments de corda, titulades Harmonia artificiosa-ariosa, dues òperes i música d’església

Estudià, des del 1848, al conservatori del Liceu Filharmònic amb Marià Obiols El 1863 fou director d’òpera al teatre de Girona i, més tard, als de Reus i Tarragona Substituí Obiols com a director de l’orquestra del Liceu, on estrenà òperes de Meyerbeer i de Gounod Actuà com a director a Lisboa, Madrid, Trieste, Nàpols i Peterburg

Al servei del duc de Parma, adoptà l’estil francès d’òpera s’establí a França 1756, i contribuí a independitzar l' opéra-comique de l’òpera bufa italiana Deixà òperes com La Fille mal gardée 1758, La Fée Urgèle 1765, La Clochette 1766 i oratoris El seu germà Antoni Duni ~1700 — ~1766 també fou compositor

Estudià amb GBPescetti a Venècia i féu una carrera brillant a Itàlia d’ençà de l’èxit assolit amb l’òpera Il Bellerofonte 1767 Els italians canviaren el seu cognom enrevessat per Venatorini , i l’anomenaren també il divino boemo Assolí èxits amb altres òperes, com ara Moctezuma 1771, Olimpiade 1778, i amb oratoris, com Abramo ed Isacco 1776