Resultats de la cerca

Començà a practicar la marxa adinou anys sota les ordres de Moisès Llopart en el GCR la Seda També fou atleta del Futbol Club Barcelona i del club de la Policia Nacional En el Campionat d’Espanya fou dos cops campió dels20 km marxa en pista 1980, 1984 i campió dels 50 km marxa 1987 Participà en dos Campionats d’Europa 1982, 1986, tres Campionats del Món 1983, 1987, 1991, dos Jocs Olímpics 1984, 1988 i sis Copes del Món de marxa Guanyà el Campionat de Catalunya de marxa en ruta 1986 L’any 1991 abandonà la marxa d’elit després d’haver estat 29 vegades internacional Obrí una escola…

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre…

En els seus inicis milità en el Club Natació Barcelona, quan Miquel Consegal n’era l’entrenador Com a júnior aconseguí un títol estatal d’octatló i un de salt de perxa 1972 En salt de llargada guanyà un títol català absolut a l’aire lliure 1975 i un en pista coberta 1976, i en salt de perxa, un títol català a l’aire lliure 1975 Aquesta època s’entrenà a les ordres de Miguel Ángel Torralba, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès També competí en proves de decatló, de 110 m tanques i de salt d’alçada, però els seus millors registres els acredità en salt de llargada 7,43 m i…

És de menys volum que la rebellió i la guerra civil, sol produir poques víctimes i ha de triomfar o fracassar en un espai molt breu de temps És molt propi de societats amb estructures socioeconòmiques poc desenvolupades Són diferents els pronunciaments comandats per generals o caps importants i els dirigits per oficials o classes Els primers es beneficien del funcionament de l’estructura de la institució militar, els segons necessiten trencar-la i estan destinats al fracàs si no compten amb la possibilitat d’estendre's cap a la població civil o d’arribar ràpidament als centres màxims del…

S’inicià al Gimnàs Artístic Esportiu Rubí a final de la dècada de 1980, posteriorment formà part del Club Sylan i passà a entrenar-se al centre de tecnificació de la Foixarda a les ordres de Montserrat Ubía i Erik Bucharin Fou subcampiona d’Espanya 1997 i tercera classificada 1994, 1995 El 1993 debutà en competicions internacionals Participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, en cinc Campionats del Món, en què fou quarta en salt de cavall 1996, en diverses edicions del Campionat d’Europa i en els Jocs Mediterranis, on fou medalla d’or d’individual i per equips 1993 i medalla d’…

Entre els egipcis tenia forma de quadrant de cercle sostingut en un cor A Grècia la cornisa adquirí una particular importància era un dels tres elements de què constava l’entaulament Cada ordre arquitectònic tenia el seu tipus de cornisa, que Roma heretà La cornisa clàssica es perdé a l’època medieval —les cornises romàniques i gòtiques, en vist les clàssiques, són d’una gran senzillesa—, però reaparegué amb el Renaixement A les façanes renaixentistes, exteriors o interiors, d’ordres superposats o d’un sol ordre, cada cos tenia la cornisa corresponent En un edifici pot haver-hi…

Antoine Juste Cabignano, Toscana 1479 — Tours 1519 esculpí els apòstols per a la capella del cardenal d’Amboise a Château Gaillon 1508-09 el 1514 començà els baixos relleus del sepulcre de Lluís XII i d’Anna de Bretanya El seu germà Jean I Juste San Martino a Mensola, Toscana 1485 — Tours 1549 féu les estàtues reials agenollades i les jacents Juste de Juste Tours 1505 — 1559, fill d’Antoine, féu els apòstols i les virtuts per a la mateixa tomba i decorà la Gran Galeria de Fontainebleau a les ordres de GBRosso Jean II Juste Tours 1510 — 1579, fill de Jean I, esculpí a Oiron Poitou…

Actor molt expressiu, féu un gran ús dels recursos mímics del teatre tradicional japonès Conegut sobretot per les seves interpretacions en el paper de samurai, en 1948-65 treballà molt vinculat a Akira Kurosawa, a les ordres del qual actuà en una vintena de films Rashō-mon 1950, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1957, Kakushi toridenosan akunin ‘La fortalesa amagada’, 1959, Yojimbo 1961, Akahige ‘Barba-roja’, 1965 per aquestes dues darreres pellícules fou premiat al festival de Venècia També treballà amb d’altres directors com Masaki…